Tremolant de fred

Tremolant de fred,
trobes un raconet arrecerat del vent
on hi bat un petit però meravellós doll de sol.
I et quedes allí, quiet, immòbil,
deixant-te penetrar per l'escalfor:
una sensació sublim.
Un altre dia, al vespre,
arribes retut a casa, suat i brut,
després d'hores guanyant-te el jornal
podant ceps o esporgant oliveres.
I et rentes, i descanses:
una altra sensació inefable.
Escrivint sobre els instants
sublims i inefables,
fent-te pam-i-pipa,
van fugint.