Més ratolins

Em trobo pel carrer la meva veïna, aquest cop aturada a una cantonada, xerrant amb l'amiga seva que fa uns dies li va aconsellar que li posés formatge al ratolí, "perquè així vindria i es menjaria el verí". Fent broma, li dic que ja està bé, que no li doni mals consells a la meva veïna, perquè se la creu, en fa cas i al final s'atabala. I ella, rient ja abans de començar a parlar m'explica que si li poses una bola de formatge al ratolí, llavors ve, i cada dia en va rosegant una mica, fins que se l'acaba, i que "això és com el glaucoma, que asseca el nervi i et quedes cec".

Em quedo bocabadat amb l'explicació, i li pregunto si l'objectiu és matar el ratolí provocant-li glaucoma i que, així, cec, ja no trobi el menjar i es mori. I llavors ella em pregunta si els ratolins pugen escales, i li dic que les pugen i les baixen, i ella em diu que el seu fill ha vist el ratolí que tenen a casa seva al pis de dalt, o que ves a saber, potser és un altre ratolí, no és el del pati.

El cas és que embolicats amb les boles de formatge, el glaucoma, les escales i les famílies de ratolins no aclarim res. Fins que la meva veïna hi fica cullerada dient: "No t'hi esforcis, no l'atraparàs mai". I veig que és cert, que més val que m'aconformi amb les rialles i renunciï a aclarir res.

Amb més de vuitanta anys les dues, l'amiga té una vitalitat desbordant, parla com una metralladora, enfilant una explicació estrambòtica rere l'altra. Té el cap molt ben endreçat, és molt llesta, i també ens explica el motiu de tot plegat, que d'altra banda no és cap novetat, perquè ella sempre és així: "Ho veieu? Ja ens hem fet un tip de riure, és la millor manera de començar el dia!"

I riure val a dir que riem. I alhora jo em quedo sense aclarir "si al seu ratolí també li posa formatge, perquè vingui a menjar-se el verí" (tal com li aconsellava a la meva veïna). L'única pista que aconsegueixo és aquesta: em diu que el seu fill "també li diu el mateix que jo li he dit". Però després de tants desvariejos ja no sé de què parla, ni el que jo li he dit exactament, o el que ella es pensa que li he dit... O potser ho sap tot molt bé, i s'ho ha passat encara més bé prenent-me el pel i fent-nos riure a tots (és el més probable). Rient ella per partida doble, conscient que alhora ens deixa amb la incertesa de com gestiona el ratolí "que fa setmanes que tomba per casa seva".