7 de febr. 2016

La clau

Vaig a una botiga d'aquestes en què tan et fan la còpia d'una clau com vendre't cordons de les sabates, plantilles o betum.Demano que em facin el duplicat d'una clau, pago, me'n vaig cap a casa, provo la clau nova... i no funciona.

Torno a la botiga i l'home que me l'havia fet la repassa. Torno cap a casa, la provo, i segueix sense funcionar.

Torno una altra vegada a la botiga i dic que segueix sense obrir. L'home s'enfada (sí, s'enfada) i s'inventa una excusa, diu que la clau original està torta (fals, de torta no n'està gens). Llavors agafa la còpia i empipat la llença a un cubell. A continuació, treu de la caixa l'import de la clau i, sense dir res, el deixa damunt del taulell. Li pregunto si no em pensa fer una clau que funcioni, i em diu que "naturalment que no". Li demano si a la vora hi ha algú més que faci còpies de claus, i em diu que no hi ha ningú més.

Surto al carrer, i a la primera persona a qui ho pregunto em diu que una mica més enllà hi ha una ferreteria on també fan claus. Hi vaig, em fan la còpia, vaig cap a casa i la clau va com una seda. A més, el preu és més barat. És un cas ben real, recent, gens exagerat.