Quan jo era petit, anomenàvem llepet la taca de caca que quedava als calçotets quan no t'eixugaves bé el cul, cosa que, d'altra banda era fàcil que passés, amb el paper de vàter que es gastava llavors. Recordo "El elefante", un paper que semblava més aviat d'embalar, comparat amb el que avui en diem "paper higiènic". Això si era el cas que podies disposar de paper de vàter (nosaltres sí), perquè jo havia vist a alguna casa un ganxo amb uns quants papers de diari enfilats.
"Si ya habías nacido a finales de los años 70, seguro que lo has sufrido en silencio y en el baño de tu casa. Sí, la experiencia de limpiarse con el papel higiénico El Elefante es de las que no se olvida y una de esas cosas que agradecemos enormemente que hayan evolucionado." Jorge Diaz (1)
He dit que era fàcil que provoquessis la "brutoreta viscosa" de caca als calçotets, amb aquell paper. De fet és fàcil que passi, amb ménys o més intensitat, amb qualssevol paper, sobretot si l'has d'estalviar i la consistència de la caca és pastosa (de diarrees ja més val que ni en parlem, la situació pot ser dramàtica).
No sé quina és la distribució mundial de l'ús del paper de vàter, el que tinc entès és que hi ha llocs que en lloc de paper fan servir altres sistemes, per exemple pedres o fulles. O aigua. Fa uns anys jo també em vaig decantar per l'ús de l'aigua (si més no quan el lloc m'ho permet), i el resultat em sembla millor: menys llepet, més netedat i més estalvi.
Parlar de la caca, del llepet, del paper de vàter i de l'aigua per rentar-se el cul em sembla important. Suposo que a Michel de Montaigne també li ho semblaria. Però avui el que és important em sembla que són altres coses, més elevades. Què hi farem.
--
(1) http://yofuiaegb.com/diez-misterios-sin-resolver-sobre-el-papel-higienico-el-elefante/ (2016)
