El rei del nas vermell

Hi havia una vegada un rei que tenia el nas vermell.
Quan venien dignataris estrangers,
com que el pis del rei era petit (de protecció oficial),
feia les recepcions a la plaça.
Allí, si s'esqueia, obsequiava els visitants
amb un got d'aigua de la font.
O de gasosa del super de la cantonada,
quan el personatge era de molta categoria
(la gasosa estava inclosa en la partida extra
de despeses de representació,
de manera que calia guardar el tiquet de compra).
El rei tenia el nas vermell no perquè bebès vi de tetrabric
(que era l'únic que s'hauria pogut pagar),
sinó perquè passava fred.
A més del nas vermell,
també tenia penellons a les mans i a les orelles.
Com que el sou de rei era escàs,
sovint no arribava a final de mes:
estava escurat, feia mesos que no pagava les factures
i li havien tallat el gas i la llum.
A l'hivern casa seva era com una nevera.
I a l'estiu com un forn,
perquè quan feia calor
no es podia permetre l'aire condicionat.
Era el rei del nas vermell a l'hivern,
i el rei de la samarreta suada a l'estiu.
Això sí, era un rei molt estimat,
perquè els seus súbdits eren com ell:
tots amb el nas vermell a l'hivern
i la samarreta suada a l'estiu.