El Xavier Epaminondes

Epaminondes va ser un general i polític grec del segle IV aC. Però jo el seu nom sempre l'he associat al protagonista del conte homónim. El conte el devia llegir o me'l van explicar quan era petit, i sempre l'he recordat amb un somriure (he intentat aclarir l'origen del conte, i no ho he aconseguit; que si era un conte popular de Louissiana, que si era d'origen crioll, que si...). El conte tracta d'un noi que no té mala fe però que tot ho fa malament.

El Xavier era una mena d'Epaminondes. Una vegada va anar a collir préssecs, i per anar més de pressa quan li semblava que ningú el veia feia una bona sacsejada als arbres i llavors collia de terra els que havien caigut. És clar, quedaven tots macats i no servien per a res. Crec que no va arribar a treballar ni mig dia.

Una altra vegada volia netejar un marge, i com que amb el podall i la xapolina la feina era feixuga, hi va calor foc. I el foc va prendre embranzida, va arribar al bosc i va cremar mitja muntanya.

Durant una temporada també va treballar de carter. Però va arribar un dia que va començar a trobar massa cansat repartir les cartes, i per estalviar-se la feina se les enduia a casa i les amuntegava a una habitació.

L'última ocurrència que li vaig saber va ser l'intent d'atracament d'un banc amb una pistola, no sé si de veritat o de joguina. No recordo bé si llavors va acabar a la garjola o al manicomi (una altra mena de garjola).

No era mala persona, més aviat li faltava un bull... Fa uns dies vaig preguntar a una coneguda comuna si en sabia alguna cosa, i em va dir que feia molts anys que li havia perdut la pista, gairebé tants com jo. Tan de bo les coses no li hagin anat massa malament...