Quan arriba l'estiu

Quan arriba l'estiu, calorós,
no és gens plaent fer cap esforç.
Heus aquí el que llavors ve de gust:
entomant la fresca a l'eixida,
anar tard a dormir.
I al matí mandrejar generosament,
assaborint la mandra,
sense remordiments.
Ja llevat, quan s'escau,
menjar poc i fresc, coses lleugeres,
amanides i fruita.
I ara i adés beure un te amb glaçons.
O un got d'orxata ben freda.
I quan el sol s'enfila vertical
al capdamunt del migdia,
llavors, mandrosament, vençut,
deixar-se abaltir a poc a poc, ajagut.
A l'habitació més fresca i ombrívola.

(1985)