Veritats incòmodes - 2

"Si la llibertat significa alguna cosa, serà, sobretot, el dret a dir als altres el que no volen sentir." George Orwell (1)

Vaig parlar del cas d'Ulrich Gantz, fill d'un SS. En una entrevista, Gantz explicava que els seus germans no volen parlar d'aquest aspecte del pare, conegut després de la seva mort (la seva pertinença a les SS i la seva participació en assassinats). Els germans, davant d'aquesta revelació, prefereixen posar-s'hi d'esquena, i així poder conservar la imatge "digna, harmoniosa i coherent" a la qual estaven acostumats. Prefereixen la imatge del pare "incompleta", perquè la nova, "sencera", els trasbalsa. No volen assumir que, a més del pare que van conèixer, abans va existir "un altre pare".

En aquest cas, pel que fa a l'existència d'un passat familiar incòmode, "la voluntat de negació" és activa, implica una determinació clara: "no volem mirar això perquè no volem veure el que veuríem; preferim ignorar-ho".

En altres casos, d'entrada no existeix informació sobre els fets conflictius (o presumptes fets). Potser només hi ha alguna pista, una intuïció que potser ens diu que en el relat oficial no tot acaba d'encaixar... Però és només una sensació o intuïció, d'entrada sense concrecions.

En aquests casos, arribar a les concrecions, a la constatació d'eventuals proves, requeriria una voluntat clara, una dedicació, un esforç. I per tant, "com que no hi ha res tangible", és relativament fàcil descartar, i fins i tot desacreditar, aquesta via, aquesta opció "detectivesca". En aquestes circumstàncies, és fàcil donar per bo "el relat que ja es té per bo".

Un altre argument per defugir aquestes eventuals inquisicions és el de "viure en el present": la vida ja ens apressa prou des de diferents bandes, no ens hem d'obsessionar amb el passat, fer-ho és estèril, etc. Són arguments que ens faciliten la decisió "de descartar la curiositat i els dubtes": si no obrim ni remenem els calaixos tancats d'uns episodis de la història, ens estalviarem la possibilitat d'eventuals ensurts desagradables. Sí, millor deixar el passat en pau i ocupar-nos del present!

Continuo. Com que les persones som contradictòries i paradoxals, alhora el que passa és que de vegades (més de les que en som conscients), pot coexistir una actitud molt inquisitiva cap a actuacions "sospitoses" d'altres persones o col.lectius, i alhora una tolerància o voluntat d'ignorància cap a temes o episodis que ens afecten directament. A nosaltres mateixos, individualment, o a algú (o algun col.lectiu) "dels nostres".

Com que som fràgils i tenim por, en general seleccionem les veritats que considerem que podem assumir, i les altres, les que ens incomoden o desestabilitzen, procurem ignorar-les (i si ens fan massa la guitza, fins i tot les neguem amb fermesa).

Constatar aquestes estratègies que adoptem d'equilibris i subjectivitats, aquestes atencions selectives i rigoroses en uns àmbits, acompanyades alhora de desatencions volgudes i flagrants en uns altres, constatar, en definitiva, aquesta falta de coherència general fa que t'adonis, si hi penses, del poqueta cosa que som.

--
(1) La frase crec que és de "Rebel.lió a la granja", la cito de memòria.