Veritats incòmodes

"Si queremos entender nuestro pasado, no puede haber tantas páginas en blanco." Eva Peruga (1)

La tardor passada l'escriptora mexicana Elena Poniatowska, de 87 anys, va explicar que el seu primer fill va ser el resultat de la violació que va patir, el 1954, per part del també escriptor mexicà Juan José Arreola. Poniatowska va explicar també que se sentia trasbalsada, a causa dels atacs rebuts posteriorment per part d'algunes persones, sobretot per la família d'Arreola, pel fet d'haver-ho dit. (2)

Fa poc Ulrich Gantz, en una entrevista (3), explicava que quan va morir el seu pare, va accedir a un munt de documentació sobre la vida del seu pare com a SS, inclosa la participació en assassinats massius. Explicava que els seus germans van voler cremar la documentació, però ell va aconseguir que no es fes.

Poniatowska i Gantz tenen en comú que parlen del que alguns no volen sentir. En el cas de Poniatowska, els qui no ho volen sentir són els descendents del seu violador, i en el cas de Gantz, els seus germans.

Tothom és lliure de gestionar el propi passat, o el de la gent que li importa, de la manera que vulgui, però pel mateix motiu ningú no és lliure d'imposar "el seu criteri de gestió" a altres persones, siguin de la pròpia família o alienes. Ningú no té "aquesta llibertat d'imposició", per molt que el fet que altres exerceixin aquesta llibertat l'afecti personalment.

Pel que fa a la Poniatowska i Gantz, considero que són persones que contribueixen a fer un món menys hipòcrita, menys sòrdid, i per tant també més digne. I també més compassiu: perquè la compassió, o si més no "la primera i principal compassió", la mereixen les víctimes, mai els agressors, per molt que els agressors siguin (quan és el cas), "dels nostres".

D'històries com les de la Poniatowska i Gantz en tinc presents també d'altres (com més gran et fas, són més les històries que vas arreplegant i acumulant). Els continguts d'aquestes històries són diferents, i les respectives envergadures i gravetats també (en general molt menors). Però comparteixen aquesta característica comuna, el conflicte entre "la voluntat d'ocultació" d'una part dels implicats, i la "voluntat d'explicació" d'una altra part.

--
(1) "Así se escribe la historia", El Periódico, 9/1/2011
(2) Arreola va morir el 2002. La notícia va sortir al desembre a diferents mitjans de comunicació; jo me'n vaig assabentar per primer cop a través d'un article de La Vanguardia del 14/12/2019.
(3) La Vanguardia, La Contra, 9/3/2020