La Yolanda és una noia jove que treballa de cambrera a un bar del barri. De tant en tant, si veig que hi ha poca gent, i que ella no està enfeinada, entro i demano un cafè, i llavors fem petar una mica la xerrada. M'agrada parlar amb ella perquè és una dona peculiar, per diferents motius.
Durant uns anys la Yolanda es va dedicar a fer-se tatuatges per tot el cos. Durant l'hivern, només se li veuen els que se li enfilen pel coll, o els que li arriben a les mans. Però quan comença a fer bo i va amb samarretes de màniga curta, llavors el seu munt de tatuatges crida bastant l'atenció.
Ara ja fa uns quants anys, que se'ls va fer, i després, de mica en mica se'n va anar cansant. Fins i tot es va començar a penedir d'haver-se'ls fet, fins al punt que va arribar un dia que va decidir treure-se'n alguns. Però treure tatuatges és més complicat que posar-los, i després d'unes primeres proves, va acabar optant per tapar-los, és a dir, per tatuar-hi al damunt un negre uniforme.
Va començar per un avantbraç, fins que li va quedar tot negre, des del canell fins al colze. Després va deixar passar un temps i, ara fa poc, va reprendre la feina. Primer amb el braç que ja tenia parcialment tapat i, poc després, amb l'altre.
La veig uns dies després dels últims canvis, i m'explica que el braç que ja tenia a mitges, acabar-lo li va costar 400 euros, i per l'altre, tot sencer, va trobar "una oferta" per 500 euros. També m'explica que per fer aquest tipus de tatuatges ennegridors els tatuadors fan servir una mena de pintes amb unes trenta agulles afilerades, i d'aquesta manera, "pentinant" la pell amb aquesta mena de rasclet multitatuador, el tatuador avança molt la feina.
Ara bé, tot i que el preu de 500 euros incloïa el segon braç sencer, veig que n'hi ha quedat alguna part sense tatuar, i quan li ho comento, em diu que va arribar un punt que se sentia molt malament, que ja no suportava més la sessió de tatuatge, i li va dir al tatuador que parés. Després, a causa del malestar general que aquella sessió li va provocar, va estar una setmana de baixa, sense poder venir a treballar. Per sort, com que és una cambrera molt eficient i molt simpàtica amb els clients, ni aquesta setmana perduda ni els braços ennegrits fan que perdi la feina.
De broma, li dic que si segueix ennegrint-se el cos d'aquesta manera, potser l'acabaran ficant a la presó. Com que fa cara de sorpresa, li explico que això de pintar-se i "fer-se passar per negre" sense ser-ho, tal com de vegades es feia a les pel.lícules antigues, avui està molt mal vist, perquè hi ha qui ho considera racista.
Li dic això, i llavors ella riu. I jo somric, perquè la Yolanda em cau molt bé. Em cau molt bé i alhora també em genera una mica de neguit, perquè la veig tan fràgil, tan vulnerable... De fet, això dels tatuatges crida molt l'atenció, però és bastant irrellevant, al costat de la inestabilitat del seu món interior, del qual de vegades també en parla una mica.
