Arribo a casa del Joan Pintor i em diu que fa dos o tres dies que ha perdut els audiòfons. Que els ha buscat, però que no els troba. També em diu que s'ha posat els que feia servir abans (feia potser dos anys que tenia els nous), i que troba que els vells encara li van força bé, que si més no hi sent millor que sense.
Em diu que aquests vells que porta ara no sap si són de piles o dels que es carreguen. Se'n treu un, i el remeno una mica (d'audiòfons no en tinc ni idea). Trobo una pestanya, l'estiro i apareix el lloc de la pila. Però no n'hi ha cap. Miro l'altre audiòfon, i igual, no té tampoc pila.
Com que m'havia dit que li anaven bé, podria haver-me callat, i ell hauria seguit convençut que funcionaven. I a més, com que no hi ha piles, resulta que tenen l'avantatge que funcionen "sense sorolls ni xiulets", una meravella. Però he fet la manipulació al davant seu, ell ho ha vist tot.
Malgrat la claredat de la situació, com que ell pensava que funcionaven i que hi sentia més bé, encara em pregunta: "Me'ls poso o no?" I jo li dic que faci el que li sembli millor.
És clar, ara caldrà pensar què cal fer, perquè uns audiòfons nous són molt cars, i els vells, a banda del tema de les piles, els va deixar de fer servir perquè no funcionaven gaire bé. Un bon problema, perquè al Joan no li sobren els diners.
