1
Truco al Joaquim. Fa anys que no el veig, viu molt lluny. Abans, de tant en tant venia, però ja fa molt que no. S'ha fet gran. Es cansa, i li fa mandra moure's de casa. Molt de tant en tant parlem per telèfon. Sempre m'explica coses curioses. Aquesta vegada m'explica que l'Ajuntament li ha facilitat una dona que passa un dia a la setmana, un parell d'hores, per fer la neteja del pis. Em diu que cada setmana li neteja una habitació. Se m'acudeix preguntar-li: "Cada setmana una habitació diferent?" I em diu que no, que sempre la mateixa, perquè a les altres, tres més, hi té llibres i papers escampats, i no vol que li desendreci res.
2
Som tres. Al carrer, asseguts a una taula de la terrassa d'un bar. Un fa referència als seus diferents mals, i llavors l'altre, sense dir res, s'aixeca de la cadira, s'abaixa els pantalons i assenyala el bolquer que du posat, la sonda que en surt i la bossa lligada a la cama. El carrer no és un carrer desert, hi passa gent, crida molt l'atenció: un home que s'acosta als vuitanta anys i amb els pantalons abaixats... Li dic que s'apugi els pantalons, que a veure si tindrem embolics, si ve la guàrdia urbana.
3
Un altre dia, a un altre bar, fent un cafè amb una altra persona. Entre un home bastant gran assegut en una cadira de rodes elèctrica. Va clavant trompades contra les taules, la paret, les cadires. Tothom se'l mira, amb sorpresa, amb incredulitat. Algú s'aparta, abans que l'envesteixi. Al final aconsegueix parar-se al costat d'una taula buida. Ell somriu tota l'estona, tant quan clava trompades com quan aconsegueix aturar-se. Diu que està aprenent a fer-la anar, que fa poc que té la cadira. Les noies del bar sembla que no gosen dir-li res, deu ser molt bon client.
4
A la residència del Joan Pintor. Dues cuidadores tenen penjat un home d'una grua, intenten posar-lo en una butaca, els costa, no se les veu molt hàbils. L'home no diu res, sembla ben bé un sac de patates. Em ve aquesta imatge perquè recordo haver vist, quan era jove, pesar sacs amb una romana. Igual: un pes mort, penjat. I inexpressiu com les patates.
5
Em miro al mirall. Hi veig un vell que em mira. Fa dues setmanes que tinc una cama avariada, i avui a més estic bastant enfebrat, inflamat, sense forces, amb mal als ronyons i l'ull dolent irritat, lleganyós (des de fa quaranta anys, aquest ull de tant en tant em recorda que no està bé del tot). Un altre vell a la llista.
