23 de jul. 2026

Treure el que sobra

"La mejor novela mejora si la cortas." Pere Gimferrer.

La frase la cita Poldo Pomés en una entrevista (La Vanguarddia, 5/5/2026). En la mateixa entrevista, Pomés diu: "Muñoz Molina se alegra de haber obedecido cuando Gimferrer le aconsejó, sobre una novela: '¡Quita cincuenta páginas!'"

No hi ha cap perill que algun dia intenti escriure una novel.la. Ni m'atrau la idea, ni tinc la capacitat per escriure-la. En absolut. Si pretengués escriure una novel.la seria un disbarat: el fracàs estaria assegurat. D'altra banda, com que no soc lector de novel.les, perquè és un tipus de lectures que en general no m'atrauen (llevat d'alguna excepció), encara és més petit el perill que intenti fer el ridícul escrivint-ne una. En resum, res de novel.les: "del que no entenguis, no en compris ni en venguis". 

En canvi, considero que puc escriure un text curt, d'un foli, mínimament endreçat, que el resultat no grinyoli. Això ho puc fer, i amb força facilitat. I amb més esforç, també puc escriure un grapat de textos d'aquest tipus, sobre diferents aspectes d'un mateix tema, i després mirar que, en conjunt, tinguin una unitat. 

El cas és que, encara que no escrigui novel.les, davant d'un text curt, com els que acostumo a escriure, també procuro tenir presents, perquè m'agraden, els consells de Pere Gimferrer. Que considero que es poden resumir així: "Tot el que no suma, resta". 

Fins a quin punt aconsegueixo aquest objectiu? Fins a quin punt soc capaç de retallar i simplificar tot el que fa falta sempre que convé? És clar, no soc la persona més adequada per fer aquesta autovaloració. 

Mira, de vegades vols dibuixar un gat, i et surt una patata. I amb els textos, igual. De vegades, aquestes coses passen. Ho dic per pròpia experiència, perquè, per exemple, en relació amb els dibuixos, resulta que també he dibuixat molt. I de vegades, volent dibuixar altres coses, m'han acabat sortint patates. 

De moltes patates, moniatos, bunyols, etc., n'he sigut conscient. D'altres (suposo que molts), dono per fet que no me n'he adonat.

Vethoaquí: dibuixos, textos, intents, patates...