El passavolant

14 de març 2024

La mantega i el pernil dolç

(sobre el final de la vida)

https://miravolant.blogspot.com/2024/03/la-mantega-i-el-pernil-dolc.html

11 de març 2024

L'Eudald, els gelats i els iogurts

L'Eudald em convida a dinar, una paella d'arròs amb ceba que ha fet ell, i una cassola d'aletes de pollastres fetes a foc lent, sense oli, que ha fet la seva filla, la Maite. Els dos plats la mar de bons.

De postres, l'Eudald treu uns iogurts i uns gelats caducats, i llavors encetem una animada conversa sobre aquest tema de les caducitats dels aliments, sobre fins a quin punt són fiables les dates que posen, si és més important, més aconsellable, refiar-se del seu gust i olor, etc.

És un tema que als dos ens interessa, i en parlem una bona estona. Mentre en parlem, ell es va menjant, ben content, assaborint-lo, un gelat que, a causa de la mala pinta que té, jo no m'hauria atrevit ni a tastar-lo. Sens dubte, ell és més valent que jo (o més imprudent). Mentre ell es menja el gelat, jo em menjo un iogurt, també ben caducat, però me'l menjo tranquil, perquè segons la meva experiència en menjars caducats, en general els iogurts resisteixen bé el pas dels dies.

L'Eudald sempre està content, quan el vaig a veure. Si visquéssim més a la vora hi aniria més sovint. Hi aniria més sovint perquè, a més d'altres temes de conversa, d'aquest dels menjars caducats menjables no se'n pot parlar amb naturalitat amb molta gent... De manera que cal aprofitar les ocasions que es presenten.

Uns dies després, trobo pel carrer uns iogurts (caducats), i me'ls emporto ben content cap a casa. Estan en perfectes condicions. Me'n menjo tres, un darrere l'altre, i el quart el barrejo amb la llet d'una ampolla de litre i mig que m'havia trobat dos dies abans, naturalment també caducada, però en bon estat. Després, deixo el pot amb aquesta llet barrejada amb iogurt a dins d'un armari, tal com feia una dona de fer feines que tenien els meus pares quan jo era petit (la Carmen gallega). I al cap de dos dies tinc un litre i mig de iogurt líquid la mar de bo, que llavors fico a la nevera i me'n vaig bevent cada dia una mica.

Alguna estona hauré de telefonar a l'Eudald i explicar aquestes troballes, i l'elaboració del iogurt a dins de l'armari... segur que li interessarà.

27 de febr. 2024

Txeques de Barcelona

https://senseseny.blogspot.com/2024/02/txeques-de-barcelona.html

25 de febr. 2024

El diari, la revista (temes familiars)

El diari
https://442m.blogspot.com/2024/02/el-diari.html

La revista
https://442m.blogspot.com/2024/02/la-revista.html

22 de febr. 2024

3D / 2

L'altre dia vaig parlar dels pessebres 3D (és a dir, "dels pessebres"). Avui parlaré de la cosa aquesta de les "D", en general. (1)

La incorporació al vocabulari actual d'aquesta expressió, "3D" (3 dimensions) també em fa pensar en una altra cosa. Perquè a partir d'aquesta modernitat terminològica (una mica ridícula), un pessebre 2D seria una felicitació de Nadal, és a dir, un dibuix, o una reproducció d'una pintura, amb un naixement (o una foto d'un naixement escultòric).

Ara la gent ja no n'envia, de felicitacions de Nadal, però si algú encara ho fa, s'hi podria referir així: "Aquest any ja he enviat els pessebres 2D als familiars i coneguts!"

I si seguim amb la cosa de les D, un pessebre 4D podria ser un pessebre amb aigua circulant. Un pessebre 5D, amb llumets incorporats (per exemple, un de vermell a sota de l'olla que fan bullir els pastors). Un 6D, amb el so de nadales. 7D, amb un difusor d'olor de pi i farigola, o d'olor de bou i de mula (o de la caca del caganer), etc.

I 1D? Què seria un pessebre 1D? Doncs un pessebre 1D seria un pessebre completament inexistent (perquè seria només un punt).

Suposo que això, "l'1D", és el que avui s'esforcen per intentar impedir els pessebristes en actiu: que la tradició de fer pessebres no es perdi.

--
(1) https://442m.blogspot.com/2024/02/3d.html