L'embolic trans

(a temes +/- LGTBI...)
https://eldimoniescuat.blogspot.com/2021/02/lembolic-trans.html

Lectures sobre els el nazisme

El noveno día / Un sacerdote en Dachau
https://lecturesdisperses.blogspot.com/2021/02/el-noveno-dia-un-sacerdote-en-dachau.html

Un sacerdote en Dachau (2)
https://lecturesdisperses.blogspot.com/2021/02/un-sacerdote-en-dachau-2.html

Un saco de canicas (l'Església i el nazisme)
https://lecturesdisperses.blogspot.com/2021/02/un-saco-de-canicas-lesglesia-i-el.html

Maximilian Kolbe

https://lecturesdisperses.blogspot.com/2021/02/maximilian-kolbe.html

La desgràcia de tenir massa diners (finalment, es va morir la Roser)

(sobre el final de la vida)
https://miravolant.blogspot.com/2021/02/la-desgracia-de-tenir-massa-diners.html

1936: tres oncles del meu avi matern

(temes familiars)
https://442m.blogspot.com/2021/02/1936-tres-oncles-del-meu-avi-matern.html

Simó Saumell, continuació

(temes més o menys familiars, potser...)
https://442m.blogspot.com/2021/02/fa-un-any-i-mig-vaig-parlar-de-simo.html

Malauradament, Hitler no es va suïcidar fins al 1945

(lectures disperses)
https://lecturesdisperses.blogspot.com/2021/02/malauradament-hitler-no-es-va-suicidar.html

Sobre el final de la vida

L'Ignasi
https://miravolant.blogspot.com/2021/01/lignasi.html

L'interruptor
https://miravolant.blogspot.com/2021/01/linterruptor.html

El Pere, la resistència a Carcassona, Dachau

(lectures i coneixences)
https://lecturesdisperses.blogspot.com/2021/01/el-pere-la-resistencia-carcassona-dachau.html

Sobre el Banc dels Aliments

L'altre dia parlava del "Programa d'ajuda alimentària a les persones desfavorides". Sobre aquest tema, un parell d'anècdotes curioses.

Uns coneguts tenen una filla, presumptament emancipada, que va al Banc dels aliments, perquè diu, la filla, que no vol ser ajudada pels pares, que vol ser independent (bé, de fet, als pares sí que els demana coses, però "unes altres"...). El cas és que la filla va al Banc dels aliments, i de vegades li donen aliments que es veu que no li agraden. Llavors, aquests aliments, com que a ella no li agraden, els porta a casa dels pares. Els quals, com que no saben què fer-ne (tornar-los al Banc dels aliments?) al final els aprofiten ells. 

Els pares no els necessiten en absolut, aquests aliments: els dos estan jubilats i tenen les seves respectives pagues, que no són minses. De manera que el que fan, ja que retornar els aliments seria complicat, és "retornar-los en diners". És a dir, el que fan és contribuir de manera generosa al finançament del Banc dels aliments.

El cas d'un altre conegut, d'una altra ciutat. Viu a un barri marginal, i té una economia no precària, però si ajustada, cosa que d'altra banda no li suposa un problema, perquè és molt auster. No té cap filla que li porti el que ella no vol, però sí que té alguns veïns beneficiaris del Banc dels aliments. I a aquests veïns els passa el mateix que a la filla dels altres coneguts: que hi ha coses dels lots que recullen que no els agraden. I com que no les volen, les donen a aquest conegut, al qual li van la mar de bé, perquè ho aprofita tot i no fa fàstics de res.

Per descomptat, amb aquests dos exemples, de cap manera vull insinuar cap mena d'eventual generalització sobre les persones destinatàries d'ajudes. En absolut. Fer-ho seria lleig i demagògic, perquè és obvi que hi ha gent que viu situacions de precarietat molt crítiques.

No pretenc fer cap generalització. Només una constatació. Aquesta: que, de vegades, les ajudes a les persones necessitades, generen algunes paradoxes.

Sopa de fideuets, continuació

De vegades parlo amb el Francisco, el de la sopa d'ossos, de fideuets. Quan parlem, ell potser m'explica coses com la de la sopa que de vegades fa la Consuelo, o històries de quan ells eren petits. I jo, com que la meva infantesa va ser fàcil, fins i tot luxosa, comparada amb la seva, només li puc parlar, per exemple, de la troballa, fa uns dies, de tres entrepans de pernil salat, uns entrepans que, com que només havia dinat fruita i ja era mitja tarda, sobre la marxa, al carrer, me'ls vaig menjar els tres, un rere l'altra. I que bons que eren!

O li explico que un altre dia el que em vaig trobar va ser dues carmanyoles, precintades, d'un menjador social, dues carmanyoles de lluç amb verdures i suc I que a l'arribar a casa, vaig buidar les carmanyoles en un pot, vaig fer bullir el contingut, i vaig dinar com un rei, o com un príncep, o com un compte o un arquebisbe... 

O potser li explico que, un altre dia, em vaig trobar uns brics de brou de pollastre i uns pots de verdures cuites, del "Programa de ayuda alimentaria a las personas más desfavorecidas 2020 - Alimentos gratuitos - Prohibida su venta", amb data de caducitat encara molt llunyana (suposo que a algun destinatari d'aquesta ajuda, aquests aliments no li agradaven, i per això els devia deixar al carrer).

Amb el Francisco de vegades parlem d'aquestes coses. Per sort, al món no hi ha només gent "normal", d'aquesta que si expliques alguna d'aquestes històries, et miren amb cara de sorpresa, i arrufen el nas, fins i tot amb un aire desaprovador (potser fins i tot amb la por "que els encomanis alguna cosa"). 

Sí, per sort també hi ha, encara, alguns "Franciscos", persones amb les quals pots parlar, "amb naturalitat", d'aquestes coses.