L'altre dia parlava del "Programa d'ajuda alimentària a les persones desfavorides". Sobre aquest tema, un parell d'anècdotes curioses.
Uns coneguts tenen una filla, presumptament emancipada, que va al Banc dels aliments, perquè diu, la filla, que no vol ser ajudada pels pares, que vol ser independent (bé, de fet, als pares sí que els demana coses, però "unes altres"...). El cas és que la filla va al Banc dels aliments, i de vegades li donen aliments que es veu que no li agraden. Llavors, aquests aliments, com que a ella no li agraden, els porta a casa dels pares. Els quals, com que no saben què fer-ne (tornar-los al Banc dels aliments?) al final els aprofiten ells.
Els pares no els necessiten en absolut, aquests aliments: els dos estan jubilats i tenen les seves respectives pagues, que no són minses. De manera que el que fan, ja que retornar els aliments seria complicat, és "retornar-los en diners". És a dir, el que fan és contribuir de manera generosa al finançament del Banc dels aliments.
El cas d'un altre conegut, d'una altra ciutat. Viu a un barri marginal, i té una economia no precària, però si ajustada, cosa que d'altra banda no li suposa un problema, perquè és molt auster. No té cap filla que li porti el que ella no vol, però sí que té alguns veïns beneficiaris del Banc dels aliments. I a aquests veïns els passa el mateix que a la filla dels altres coneguts: que hi ha coses dels lots que recullen que no els agraden. I com que no les volen, les donen a aquest conegut, al qual li van la mar de bé, perquè ho aprofita tot i no fa fàstics de res.
Per descomptat, amb aquests dos exemples, de cap manera vull insinuar cap mena d'eventual generalització sobre les persones destinatàries d'ajudes. En absolut. Fer-ho seria lleig i demagògic, perquè és obvi que hi ha gent que viu situacions de precarietat molt crítiques.
No pretenc fer cap generalització. Només una constatació. Aquesta: que, de vegades, les ajudes a les persones necessitades, generen algunes paradoxes.
