(temes familiars)
https://442m.blogspot.com//2024/07/eliminar-o-conservar.html
Passavolant: Persona que passa (Diccionari català-valencià-balear)
Sant Elies, un altre cop (la txeca franquista)
https://senseseny.blogspot.com/2024/07/sant-elies-un-altre-cop-la-txeca.html
Un maquetista, només amb escuradents i cola, fa una Torre Eiffel de cinc metres d'alçada.
Una brodadora de punt de creu omple un cobrellit de matrimoni amb una reproducció de Las Meninas de Velázquez.
Una poetessa, cada dia, fa versions rimades dels articles d'opinió dels principals mitjans de comunicació.
Un immersionista, durant quatre minuts i mig, manté el cap ficat a dins d'una galleda d'aigua.
Una monja de clausura, tancada al convent, es passa la vida resant.
Cada una d'aquestes persones ha trobat un sentit a la seva vida. Hi ha gent que les admira, a elles i al que fan.
En canvi, jo no. No admiro ni al maquetista, ni a la brodadora, ni a la poetessa, ni a l'immersionista, ni a la monja.
I no és que no admiri ningú... Però la gent que admiro és una altra mena de gent.
Dues maneres de morir:
https://miravolant.blogspot.com/2024/07/dues-maneres-de-morir.html
El Ramon que ve de l'hort, porta un carretó ple de cebes i me n'ofereix unes quantes. Aprofito i li pregunto què sap de la Dolors, la propietària de l'hort, i em diu "que ja és fora". Com que és una resposta enigmàtica, fins i tot inquietant, li demano què vol dir. M'aclareix que la Dolors fa unes setmanes que viu a la capital, amb una cunyada, perquè al poble, últimament (vivia sola), es feia embolics.
Com que al Ramon, quan parla, de vegades no és fàcil d'entendre'l (no és tan gran com la Dolors, però també té un munt d'anys), després, quan em trobo una altra veïna l'aturo, i li pregunto què sap de la Dolors. I ella em diu: "Que no ho saps? Va caure, a casa, i es va fer un bon trau al cap, i van passar hores abans no la van trobar. Quan van entrar a casa seva, ella encara estava a terra, no s'havia pogut moure, i el toll de sang ja s'havia assecat". Em diu també que llavors la van dur a l'hospital, que s'hi va estar uns dies, fins que es va refer una mica, i que llavors la seva cunyada li va dir que no podia tornar al poble, que era massa perillós, que s'havia de quedar amb ella.
Més tard, trobo una altra veïna. Aquesta viu molt a la vora de la casa de la Dolors. Li dic que quan he preguntat per la Dolors me n'han donat dues versions en part diferents, i que a veure si ella em pot aclarir què ha passat exactament amb la Dolors.
Aquesta veïna em diu que tot és veritat. Que la Dolors feia temps que cada vegada es despistava més, i que un dia va caure i van trigar hores a trobar-la. I que després de passar per l'hospital va anar a casa de la cunyada, i que allí, des de llavors, cada dia, quan es lleva diu que ha d'anar al poble, a casa seva, "perquè hi té molta feina pendent". També m'explica, aquesta veïna, que a més de despistada i confosa últimament la Dolors s'havia anat abandonant bastant, que no es dutxava ni es canviava la roba, que feia mala olor, quan abans sempre havia sigut una dona molt curosa. Que de vegades ella mateixa li havia dit, ben dit, que s'hauria de rentar i canviar, i s'oferia per rentar-li la roba, i que la Dolors li deia que sí... i després sempre era que no.
Diu que d'aquesta manera van anar passant els dies, les setmanes, la Dolors cada vegada més deteriorada i abandonada, i que potser la caiguda ja va anar bé, potser, perquè va servir perquè així anés a viure finalment amb la cunyada, la qual feia temps que li ho deia. Aquesta cunyada no està tampoc per tirar coets, però té el cap ben clar i viu amb una filla, i la filla també estava d'acord que hi anés a viure la Dolors.
A la Dolors li tinc un afecte especial. Quan fa ja un munt d'anys, amb la meva parella de llavors, vam anar a viure al poble, hi vam arribar un dia d'hivern, ja ben de nit, i aquella mateixa nit ella es va presentar amb un cistell amb una ampolla d'oli, una barra de pa, patates, cebes i algunes coses més. Llavors la Dolors crec que s'acostava als seixanta anys, i ara, per tant, es deu acostar als cent. Dic "acostar" perquè si li preguntaves l'edat, sempre trobava la manera de no contestar-te.
De tant en tant passa. Fa uns mesos van repatriar des de Tailàndia, en un avió de l'exèrcit medicalitzat, un espanyol malalt. Algú va criticar aquella operació de salvament, sobretot a causa de la immensa inversió de recursos que suposava, però de manera majoritària les notícies que es van publicar van ser, o be acrítiques, o elogioses d'aquella gran operació de rescat a l'altra punta del món. (1)
Veig un cilici a l'aparador d'una botiga. És una botiga d'estris per a usos sadomasoquistes, un tipus d'activitats que més aviat desconec, de les quals n'ignorava, per exemple, que a banda de fuets, deixuplines, cordes, cadenes, manilles, cinturons amb punxes i un llarg etcètera, també inclogués la possibilitat de l'ús de cilicis.
Quan passo pel davant de la botiga coincideix que un noi i una noia de la botiga estan intentant subjectar el cilici a la cuixa d'un maniquí que hi ha a l'aparador. Com que l'escena és curiosa, m'aturo per badar. Veig que tenen problemes, perquè el maniquí és de plàstic dur i, és clar, encara que hi lliguin el cilici, com que les punxes no s'hi poden clavar, després se'ls escorre cuixa avall. No ho han pensat bé: amb aquest propòsit, haurien de tenir un maniquí de goma, i no de plàstic dur.
Després d'una estona de mirar, al final em decideixo i entro, i els pregunto d'on han tret el cilici. Orgullosos, em diuen que els fan ells.
Mira que bé, resulta que ara ja no cal buscar convents de monges que en fabriquin: si a algú li interessa tenir un cilici, sigui per a usos sadomasoquistes o de mortificació religiosa, ara ho té fàcil (podria aventurar-me, ja que hi sóc, a fer ara una comparació entre aquests dos tipus d'usos, amb les seves eventuals similituds, però com que sé que és un terreny delicat -minat- me n'abstinc).
Per a qui estigui interessat en un d'aquests estris (o en un fuet, unes deixuplines, unes cadenes, etc.), la botiga està a la Travessera de Gràcia de Barcelona, entre Gran de Gràcia i el Torrent de l'Olla.
"Sento que progresso perquè començo a no entendre res de res." Charles Ferdinand Ramuz
"Sovint tinc una opinió quan estic ajagut i una altra quan estic dret." Georg Christoph Lichtenberg
"Tenim el cap rodó perquè el pensament pugui canviar de direcció." Francis Picabia
"Afortunadament, el món està ple de contradiccions i de coses que no encaixen; aquesta és la gràcia." Joan F. Mira
"Escriure ho torna tot més real. També més fictici." Esmeralda Berbel
"Què hi farem, si res no em fa tant de goig com divagar." Albert Jané
--
"La poesia és una cosa imprescindible que no fa cap falta." Jaume Sisa
"Fer versos dolents et fa més feliç que llegir-ne de bons." Hermann Hesse
"Todo lo que decimos es una cita aunque no lo sepamos, es algo que hemos oído antes y hemos reconstruido." Enrique Vila-Matas
"Tomarte muy en serio a ti mismo es un problema gordo. Y el camino más rápido para convertirte en un capullo." Berto Romero
"Cada uno se inventa a sí mismo, y a veces incluso sin darse cuenta." Elia Barceló
"Construimos el pasado para justificar el presente." Víctor del Árbol
"Corta la vida o larga, todo lo que vivimos se reduce a un gris residuo en la memoria." Ida Vitale
"La mejor cura para la vanidad es releerse." Carlos Pujol