La dona del Batlle

A la cuina remenant les cassoles, traginant les perolades dels porcs, dins del corral amb les ovelles, repartint la palla per les grípies, vestida de feina i amb el mocador al cap (del que sempre se n'escapaven alguns cabells rebels), amb el braços arremangats i la brusa una mica descordada, àgil i dinàmica, amb la mirada desperta, atenta a la feina, seductora tant a causa de la seva vitalitat com de la seva bellesa natural i espontània... la dona del Batlle. M'impressionava.

El més divertit és el que em passava quan la trobava algun dilluns al mercat. Hi anava "mudada", amb sabates de talons i un vestit jaqueta, amb una faldilla cenyida que només la deixava caminar a petites passes, amb dificultat, sense cap vestigi d'aquella elegància i naturalitat amb què es movia pels corrals i l'era. Amb la cara pintada i un lleig moneder. I, el que encara era pitjor, un pentinat espantós, que feia gairebé impossible endevinar els bonics cabells que de fet tenia. Fins i tot la seva mirada semblava més apagada, amb tota aquella disfressa i l'ànsia, suposo, "de semblar una senyora".

La dona del batlle... tot i ser ella bastant més gran, quan la veia brandant per casa seva la trobava molt atractiva, desitjable... i alhora me la mirava desconcertat, fins i tot amb tristesa, quan la veia al mercat.