Pepe dels Molins

Amb Pepe dels Molins potser només hi havia parlat un cop. Em va explicar que, temps enrere, com que vivia sol i ja tenia una certa edat, el fill se l'havia endut a Barcelona. Però ell no hi estava bé, se li feia incòmoda la vida al pis, a la ciutat, i al cap d'un temps se'n va atipar i va decidir tornar a la seva apartada casa de l'Alta Ribagorça, sol un altre cop.

Es veu que una de les coses que el molestava més del pis de Barcelona era "haver d'anar sempre a pondre tancat i al mateix forat", referint-se a la ineludible obligació que tenim de buidar regularment els budells i la bufeta. Estava acostumat de tota la vida a pixar i cagar quan i on li venia de gust, un plaer que segurament és difícil o impossible de valorar si mai s'ha gaudit.

Era menut, sec, hàbil amb l'aixola, el destraló i la navalla, eines amb les que feia, amb destresa i precisió, coms i altres atuells o estris de fusta.