El Juanitu

Del Juanitu en recordo moltes anècdotes i estones compartides. Per exemple, sovint recordo la seva divertida teoria de la fecundació amb Cacaolat. Bé, no sé si exactament era una teoria o un fet que afirmava que havia passat, potser era això segon. En qualsevol cas, teoria o fet real, ell ho explicava absolutament seriós, ben convençut de la lògica de les seves explicacions.

Segons explicava, una dona una vegada va quedar embarassada després de masturbar-se amb una ampolla de Cacaolat. La seva explicació d'un fet tan insòlit era elemental: a la fàbrica de Cacaolat, un dels operaris de la cadena d'envasament s'havia masturbat i havia ficat el semen a dins d'una ampolla, un semen que s'hauria conservat en perfectes condicions gràcies als components del Cacaolat: la llet, el sucre i el cacau. El que no estava clar del tot era si aquell operari feia aquella maniobra amb una certa regularitat, o si va ser un únic cop, precisament amb aquella ampolla que la dona que va acabar embarassada va fer servir per a masturbar-se. Em sembla recordar que afegia que si es volgués seria molt fàcil demostrar-ho, només caldria fer una anàlisi genètica del semen dels operaris de la cadena d'envasat i comparar-lo amb el de la criatura que va engendrar aquella dona...

D'idees pintoresques el Juanitu en tenia un munt... Un dia me'l vaig trobar pel carrer, jo amb la meva bici i ell amb el seu carretó carregat de tomàquets i carbassons que portava de l'hort. Quan vam ser l'un al davant de l'altre, es va mirar a poc a poc la meva bici, em va mirar a mi i em va dir tot seriós: "On vas amb aquesta bicicleta de marica?" Per a ell era "una bici de marica" perquè era "una bici de dona", de les que no porten barra superior al quadre (amb a qual cosa, per cert, és molt més fàcil pujar-hi o baixar-ne, un obvi avantatge en relació a "les bicis d'home"...).

De vegades enyoro el Jaunitu, amb le seves idees pintoresques, la seva cara bondadosa, la seva rialla trapella, la seva gran generositat i hospitalitat...