3 de març 2010

Taronges amargues

A l'hivern, les taronges dels tarongers amargs que hi ha a algunes places i carrers són un bonic regal visual, aporten una esplèndida nota cromàtica que els ulls dels eventuals passejants agraeixen, acostumats a la monotonia i la grisor urbana imperants. Són taronges que quan cauen en general no es malmeten, la seva pell gruixuda i bufada fa d'esmorteïdor. Però un cop caigudes el més normal és que acabin trepitjades o esberlades per la puntada de peu d'algun vailet, abans no vagin a parar al carret de la brossa de l'escombraire de torn. Alguna estona m'agradaria arreplegar-ne algunes (de terra, perquè els altres passejants puguin seguir gaudint les dels arbres), i fer-ne confitura de taronja, aromàtica i una mica amargant, a l'estil anglès.