Cols urbanes

Són unes cols petitones, de fulles arrissades. N'hi ha de dues menes, unes de color blanquinós i unes altres de colors rosats i violetes clars. Plantades una mica atapeïdes, combinats els colors, l'efecte del conjunt és molt decoratiu i original. Des de fa uns anys n'hi ha a alguns parterres urbans.

Fa uns dies, aprofitant les pluges persistents que darrerament han rentat a fons les que hi ha a una cruïlla de carrers per la que passo sovint, aprofitant també que era diumenge i hi havia pocs vianants al voltant, em vaig decidir i vaig agafar-ne unes quantes fulles. Una d'aquí, una altra d'allà, amb la intenció que, malgrat el furt, el conjunt ornamental no se'n ressentís.

A casa, tallades a tires fines, afegint-hi una mica d'api, porro, un pessic d'orenga sec i una mica de gingebre fresc, vaig fer-me una bona amanida, deliciosa.

Però vaja, tot això és una informació que potser més valdria no divulgar-la massa, perquè en temps de crisi com l'actual igual comencen a aparèixer parterres arrabassats... O potser al contrari, potser es podria suggerir a l'Ajuntament que, en lloc de plantes improductives, pel mateix preu als espais públics ajardinats s'hi podrien plantar varietats comestibles, de manera que, al sortir de casa per anar a fer un tomb, a més de badar i estirar les cames, els ciutadans tinguéssim l'estímul afegit de poder arreplegar, segons l'època de l'any, alguna col, algun porro o una escarola, o unes fulles d'espinacs, o uns quants pèsols de sopa, potser una mica de julivert, o unes fulles de menta o de tarongina...