Parlar dels altres - 3 (desconfiar dels records)

Tenint en compte que sempre ens hem de malfiar una mica dels propis records, en la mesura que en general estan subjectes a múltiples distorsions, el responsable del contingut d'aquests textos considera que el més escaient i prudent és, per si de cas, demanar disculpes a l'avançada: per tots els errors i derives respecte de la presumpta realitat que sens dubte deuen haver pol.lucionat aquestes pàgines.

Al capdavall, potser només podem aspirar a que la fragilitat de la memòria no causi massa cataclismes o incomoditats. Si no en causa, i a més aquesta activitat rememorativa més o menys rigorosa serveix per a passar (com a mínim qui escriu, i encara millor si també ho viu així qui eventualment llegeix), una estona una mica distreta, potser ja no cal escalfar-se el cap buscant cap altra justificació.

Una altra cosa és que les pròpies energies es puguin invertir, en lloc de en aquests divertiments, en activitats socialment més productives, però això ja és una altra història... En relació a la qual, tanmateix, potser es pot argumentar que "no només d'activitats productives viuen les persones".

En qualsevol cas, el que està clar és que, en part per a compensar la precarietat de la memòria, en general tenim una imaginació molt fèrtil, capaç de trobar les explicacions escaients, aparentment dignes i convincents, per a justificar la majoria de les nostres activitats i decisions, fins i tot les més absurdes o irrellevants. Diguem que tota aquesta alambinada reflexió n'és una bona mostra.