Dibuix d'en Cesc, text d'en JM Espinàs. "Guia de ciutadans anònims", La Campana, Barcelona, 1993
--
Quan em sembla que algú té la intenció de fer-me un regal, ja tremolo. El més probable és que no m'agradi, que no em serveixi de res, que em faci nosa. I què coi li dius a aquella persona que amb tota la bona fe t'ha volgut fer content regalant-te allò? I "allò" resulta que per a tu és espantós. O potser no, però no t'interessa el més mínim. Les més elementals normes de cortesia diuen que hauries d'estar content, o si més no fer-ho veure una mica, dissimular. Com si fos fàcil: el cert és que, més aviat maldestre com ets dissimulant i mentint, quan t'hi trobes no saps quina cara hi has de posar, ni què dir. Un doble embolic doblement empipador.
Però fa uns dies algú em va regalar la "Guia de ciutadans anònims", amb dibuixos d'en Cesc i textos de l'Espinàs. I em va encantar, tant el llibre com que me'l regalés qui me'l va regalar. El llibre, perquè em fascinen el dibuixos d'en Cesc. Des de petit, quan ja m'embadalia amb les meravelloses i tendres portades que feia a Cavall Fort. L'Espinàs l'he descobert més recentment. Tot i tenir persones molt properes a les que sempre he vist llegir i gaudir els seus llibres (sobretot els de viatges), a mi no m'atreien. Però ara estic llegint "El teu nom és Olga", un llibre savi, tendre, ple d'amor i lucidesa, un veritable luxe.
"Guia de ciutadans anònims" és un llibre esplèndid, si més no ho és per a mi, que m'encanta la "poesia gràfica quotidiana" d'en Cesc, i els textos poètics de l'Espinàs que l'acompanyen. Com aquest: "L'art de viure és descobrir tot allò que no ens fa falta".
