Qui li ho havia de dir

Qui li ho havia de dir,
que acabaria vençut així,
abatut, desdibuixat, trist.
Sí, qui ens ho havia de dir...

Camí de la gran ensulsiada,
fent una petita marrada,
de forma sorprenent,
mentre se li extraviava l'enteniment
se li va anar endolcint el tarannà.
Un regal temporal,
inesperat,
ja que sempre havia estat tan eixut.
Només va durar un temps,
abans de la segona
i definitiva davallada.

Sempre ens equivoquem,
quan estimant-nos no ens ho diem.