El Patxé

Fa unes setmanes va morir el Patxé. La seva mort va passar gairebé desapercebuda, ni tan sols van tocar a morts (quan mor un home, tres campanades greus, lentes, una pausa, un altre cop les tres campanades, una altra pausa, i així una estona... si és una dona, en lloc de tres només són dues, les campanades, potser per allò de que "els falta una costella"...).

El Patxé era un marroquí una mica misteriós que va arribar al poble quan es va construir la fàbrica de pintures. Primer hi va treballar, i no recordo a partir de quin moment, potser des del principi, li van habilitar un petit espai per a viure-hi, de manera que alhora feia de vigilant. Un cop jubilat, es va quedar en aquell petit apartament, fins el dia que el van trobar mort.

No se li coneixien familiars. Els únics trajectes que feia eren de la fàbrica a la botiga o al bar. La tornada del bar era més lenta, perquè llavors sovint anava amb el cap una mica emboirat. Abans, quan encara no estava tan envellit, també treballava un hort al costat de la fàbrica, en una terra ben adobada... amb tota mena de contaminants, a causa dels vessaments de pintures i dissolvents. Li era igual, això no el preocupava gens. Potser les restes dels residus industrials que ingeria amb les verdures li feien d'antibiòtics, i els pigments i aglutinants li reforçaven els ossos... Diuen que mai va voler anar al metge, ni a la darreria, quan ja estava força apurat.

Devia tenir uns vuitanta anys. Deien que havia estat un dels moros del Franco, però llavors sembla que hauria d'haver tingut uns quants anys més. Ves a saber, potser tot plegat només són suposicions, enraonies... sembla que als pobles, a falta d'altres d'activitats, si la gent no es va inventant i amanint una mica la vida dels altres, els dies són més grisos, monòtons, no tan distrets.