Trens i pega-dolces

Passo a saludar el Lluís, a la botigueta de llaminadures i gelats que durant la campanya d'estiu té oberta a tocar de la platja. El Lluís és un apassionat dels trens en miniatura, i entre client i client em posa al dia dels progressos de la maqueta en la que, fa anys, està treballant, i en la que, com a novetat, ara m'explica que hi vol incorporar també una reproducció de l'antiga estació de Roda de Barà. M'ho explica amb tanta passió que, tot i que a mi això dels trens en miniatura no m'interessa gens ni mica, no se'm fa pesat, perquè em fascina el seu entusiasme.

De mica en mica em vaig fent una idea de les dimensions i de l'estat actual del seu projecte ferroviari: una habitació de quatre per cinc metres completament ocupada per la complicada i atapeïda xarxa de vies en miniatura que hi ha anat muntant, i que a més encara no està acabada, ja que hi vol afegir unes rampes i incorporar-hi un segon nivell. Ara de moment es dedica a estendre vies i anar-les connectant, incorporant diferents sensors electrònics a les enforcadures, de manera que, un cop tot sincronitzat, des del "comandament digital central" pugui fer circular els trens pels diferents recorreguts possibles, sense que descarrilin ni topin els uns amb els altres. M'explica que ja té trens i locomotores de tota mena, diferents trens de rodalies, de mercaderies, Talgos, Aves, locomotores elèctriques, dièsel i de vapor, i que aquestes darreres, quan es posen en marxa, fan el soroll pertinent, fins i tot els xiulets...

És la seva passió. En aquesta habitació plena de vies en la que s'ha de moure de manera precària per tal d'arribar als diferents racons, s'hi passa totes les hores i els dies que li deixen lliures les seves activitats "productives": a l'estiu, aquesta botigueta de llaminadures, i la resta de l'any, la seva dedicació al conreu de la vinya, les oliveres i l'hort. Sentint-lo, d'una banda trobo fantàstic que algú es pugui inventar un entreteniment que l'ompli tant com a ell aquesta maqueta ferroviària... i alhora em fa una cosa estranya, que tanta energia i esforços els inverteixi en una cosa tan irrellevant.

Entremig de les explicacions sobre la maqueta, el Lluís va cobrant gelats, pega-dolces, xiclets i tot un acolorit i extens ventall de llaminadures de tota mena de colors, formes i consistències, algunes amb tota la pinta d'haver estat elaborades als propers polígons petroquímics de Tarragona, de tant artificial com és el seu aspecte. Val a dir que, venent llaminadures, parlant dels trens, fent el que sigui, el Lluís sempre somriu... per això ve tant de gust passar-lo a saludar.