"Y a este propósito dice Plinio que no hay libro, por malo que sea, que no tenga alguna cosa buena; mayormente que los gustos no son todos unos, mas lo que uno no come, otro se pierde por ello. Y así vemos cosas tenidas en poco de algunos, que de otros no lo son. Y esto para que ninguna cosa se debería romper ni echar a mal, si muy detestable no fuese, sino que a todos se comunicase, mayormente siendo sin perjuicio y pudiendo sacar de ella algún fruto."
Es desconeix amb certesa l'autor de El Lazarillo de Tormes (hi ha diferents hipòtesis, però són només això, hipòtesis). Y es conserven quatre primeres edicions de l'obra, les quatre del 1554, impreses respectivament a Burgos, Amberes, Alcalá de Henares i Medina del Campo.
Però ara ve l'important de debò: just quatre-cents anys després d'aquestes primeres edicions, vaig néixer jo. És clar, a tots ens agrada ser una mica importants, i una manera d'aconseguir-ho, sobretot quan no ho som, és intentar vincular la nostra biografia amb algun esdeveniment rellevant. Com en aquest cas jo, relacionant el meu naixement amb el quatre-cents aniversari de la primera edició de El Lazarillo de Tormes.
Però és que quatre-cents anys abans del meu naixement encara van passar més coses importants: a Xile, a la Batalla de Tucapel, els salvatges maputxes comandats pel seu cabdill Lautaro van derrotar els valents espanyols (matant alhora el seu cap Pedro de Valdivia). I a Egipte va morir el pirata Piri Reis, que era pirata perquè era turc i infidel, perquè si hagués estat cristià llavors caldria dir que va morir el gran almirall Piri Reis.
El fragment inicial pertany al pròleg de El Lazarillo de Tormes. L'he triat perquè em serveix d'excusa per a justificar aquest vici meu d'escriure: m'agrada pensar, com l'autor de El Lazarillo de Tormes "que no hay libro, por malo que sea, que no tenga alguna cosa buena". En el meu cas, és clar, "el llibre" és una realitat molt més discreta, només "uns escrits d'un bloc" d'un modest passavolant. De tota manera, m'agrada pensar que, encara que aquests escrits meus no siguin res de l'altre món, amb bona voluntat potser s'hi pot trobar alguna cosa aprofitable (potser alguna frase ben confegida, o alguna idea una mica enginyosa, o qualsevol altre fotesa que serveixi d'entreteniment).
Bé, siguem honestos: una mica de lucidesa encara la conservo, de manera que també m'adono que quan ens hem de justificar (com ara em passa a mi) és que no tenim la consciència gaire tranquil.la. Quin patir...
Doncs això... Fa 59 anys va ser el 400 aniversari de la primera edició de El Lazarillo de Tormes. I jo ho celebro així, parlant una mica de mi. Si no ho faig jo, no ho farà ningú, i tots tenim dret a alimentar una mica el nostre narcisisme...
