El dinar de l'Assumpta

L'Assumpta té vuitanta-tres anys. A causa de la seva edat té alguns problemes de salut, però no li agrada parlar-ne. Diu que troba molt pesada la gent gran que té com a principal motiu de conversa els seus mals, i evita fer aquest paper: perquè t'expliqui alguna cosa d'aquest tema has d'insistir bastant. I si llavors te n'explica alguna cosa, ho fa sense donar-hi cap importància, rient-se dels seus mals.

L'Assumpta tot sovint té gent a dinar a casa. O a dormir. Malgrat la seva edat, segueix amb la seva vida de sempre, acollint gent més o menys desemparada. Com avui el Jan Clot i l'Iris. I jo, que m'hi he afegit de propina.

El Jan Clot i l'Iris viuen cadascú a una residència psiquiàtrica, i un o dos cops al mes van a dinar a casa de l'Assumpta, que els fa una mica de mare. A ell, perquè aquí no hi té ningú més. A ella, perquè la seva família no en vol saber res. Ell és un tros d'home immens, poc parlador, gras com un bocoi, originari del Camerun, negre com la xocolata. Amb el seu físic i els seus cent-trenta quilos sembla que hauria de fer por, però fa una cara com de gos esporuguit, i als llavis hi té un suau somriure. Ella és baixeta i rodoneta, amb una mirada desperta, plena d'inquietuds. Porta una samarreta en la s'ha fet estampar aquest text: "Urdangarín a la prisión, por bribón". En té tota una col.lecció, de samarretes amb textos de denuncia, que ella s'empesca i es fa estampar. Diu que com que ara ja no va a manifestacions, es manifesta així pel seu compte, per tot arreu, cada dia. El Jan Clot i l'Iris van junts a casa l'Assumpta perquè durant un temps van festejar, ara tenen poca relació, gairebé ni són amics, però segueixen anant junts a aquests dinars.

Pensant en el Jan Clot, l'Assumpta ha cuinat un munt de iuca bullida i plàtans fregits, a més d'una cassola de pollastre amb salsa de cacauet reforçada amb pebres de diferent mena, ben picant. En lloc de pa, "per acompanyar", hi ha una altra cassola d'arròs bullit. El Jan Clot devora un plat rere l'altre de iuca, plàtan, pollastre i arròs, repetint de tot, i més d'una vegada. Em deixa bocabadat el que arriba a endrapar. Menja més del doble que l'Iris, que també fa un bon paper, i el triple o més del que mengem l'Assumpta i jo.

M'impressiona veure menjar el Jan Clot. És una manera característica d'algunes persones amb problemes mentals: amb la mirada concentrada en el plat, absent de l'entorn, sense interrupcions, mastegant de manera voluble, amb un ritme sostingut... Mentre menja, si li fas algun comentari, de vegades sembla que ni et senti, com si fos un animalet, i si et respon, és de manera breu, mínima, per tot seguit submergir-se un altre cop en la seva solemne litúrgia gastronòmica.