Divagacions sobre l'empatia i la compassió

Un. Podem sentir empatia en relació a qualsevol sentiment alié, sigui "negatiu" o "positiu" (tristesa, vergonya, ira, alegria, entusiasme, amor...). Però només podem sentir compassió en relació als sentiments negatius o dolorosos. Per tant, empatia i compassió no són sempre paraules sinònimes.

Dos. La compassió, si no mou a l'acció (si no ens mobilitza per tal d'intentar alleujar el sofriment de l'altre) és només pena, llàstima, un sentiment que pot ser autojustificatiu, però no compassiu. No es pot sentir compassió "si no s'actua compassivament": el que dóna sentit a la paraula compassió és l'acció.

Tres. Aquestes divagacions es poden entendre de dues maneres, com unes afirmacions sobre el significat de les paraules empatia i compassió, o com una proposta de significats.

Quatre. Posar-nos "en la pell de l'altre" no hauria de comportar fer nostre el sofriment de l'altre, és a dir, "patir amb ell perquè ell pateix". Patint amb els que pateixen no fem cap bé a ningú, ni a qui pateix ni a nosaltres mateixos. El que es tracta és que, sent conscients del patiment aliè (sent empàtics) llavors, en la mesura del possible, ens impliquem en l'alleujament o l'eradicació d'aquest patiment (actuant compassivament).

Cinc. Aquesta interiorització de l'empatia i de la compassió ens fa més humans. O si més no, més humans segons aquesta definició d'humanitat que potser m'acabo d'inventar (o de reinventar, adaptar, plagiar...).

Sis. Amén.