La Patrícia

Ha corregut la veu que la Patrícia ha mort. Que l'han trobat morta al bosc. Ha corregut la veu, i que ha mort és gairebé segur, ja que en cas contrari algú hauria desmentit el rumor. Que hagi mort d'una manera o d'una altra, que l'hagin trobat al bosc o a un altre lloc, això ja és una altra història. A la residència, els  detalls de les notícies de vegades poden ser bastant fantasiosos: entre la imaginació de cadascú i les alteracions a causa de les successives explicacions, les notícies es poden anar transformant molt, de vegades de manera increïble.

El que és del tot cert és que la Patrícia fa uns quants dies es va escapar. No tenia mai permís per fer sortides, de manera que devia aprofitar alguna badada del vigilant de la porta. Era una idea fixa de la Patrícia, escapar-se, no volia estar allí. Altres vegades s'havia escapat, sempre l'havien acabat trobant i duent un altre cop a la residència. Sempre contra la seva voluntat, però sense que oposés resistència, era una persona molt pacífica.

A banda de la seva fixació per marxar, a dins de la residencia la Patrícia no generava cap problema. Respectava les normes i en els immensos temps lliures que tenia es dedicava a llegir, a meditar. Sí, a meditar, era una resident molt particular. Cridava l'atenció per això, per discreta, cultivada i tranquil.la. Quan la veies, costava pensar que fos una persona amb problemes mentals.

Amb quins problemes? Cap de les seves companyes ho sabia, perquè dins de la residència ningú parla dels seus diagnòstics psiquiàtrics. L'Elisabet, que era força amiga seva i que és qui m'explica tot això, tampoc sap quin era el diagnòstic de la Patrícia. Ni què feia durant les seves escapades, com li anaven les coses. Es ficava en problemes, la Patrícia? De quin tipus? Per quins motius? Quan s'escapava i la tornaven a portar ningú sabia què havia passat, i ella no ho explicava.

Una explicació podria ser que mentre estava ingressada la medicació la mantenia estable, i que quan s'escapava, al deixar de prendre-se-la, es desestabilitzava i se li complicava la vida, de la forma que fos. Alguna cosa així havia de passar, sinó seria massa inexplicable que estigués ingressada i que quan s'escapava, una vegada i una altra la tornessin a dur a la residència.

Tal com he dit, tot això m'ho explica l'Elisabet. L'Elisabet sempre m'ha parlat amb afecte i respecte de la Patrícia, i ara la trobarà a faltar. A la residència hi ha gent que està molt malament, i a l'Elisabet li anava molt bé tenir el referent d'una persona com la Patrícia, educada, tranquil.la. I amb una faceta o inquietud espiritual que l'Elisabet també té.

Quan passen coses com aquesta m'agradaria poder preguntar als professionals del centre què ha passat, però no ho puc fer. O més ben dit, sé de sobres que ells no ho poden fer, passar-me informació dels residents. De manera que m'haig d'aconformar amb les explicacions de l'Elisabet, i donar-els hi una credibilitat limitada.

A la residencia en casos així la informació que faciliten els encarregats a la resta de residents sempre és telegràfica, la imprescindible per justificar mínimament que, per exemple, una persona no tornarà mai més. Suposo que es fa així, a banda de pel tema de la confidencialitat, amb la intenció de no intranquil.litzar els residents amb notícies tristes, desagradables, ves a saber si fins i tot, en ocasions, amb aspectes morbosos.

D'aquesta història de la Patrícia, segures hi ha poques coses, potser només aquestes: la Patrícia tenia al voltant de cinquanta-cinc anys, no volia viure tancada a la residència, ara està morta.