Ganes de morir-se

Li pregunto: "Què vols fer?" I em diu: "Morir-me."

Jo només em referia a si volia sortir al carrer. Llavors li pregunto si hi ha alguna altra cosa que vulgui, i em diu que vol que el Barça guanyi la lliga. Li pregunto que, de les dues coses, quina vol més, i em diu que la primera, morir-se.

Està sol, està cansat, està malalt. I ni la seva solitud, ni el seu cansament ni les seves malalties tenen remei. Tot anirà empitjorant. De manera inaturable. De manera "normal".

Pel que fa a això de morir-se, no és una persona de fer, sinó d'esperar. De manera que li dic que encara que es vulgui morir, mentre no es mori ha de procurar relativitzar les adversitats, i alhora mirar d'assaborir els petits bons moments o plaers, com el futbol, el cafè, el sol quan entra per la finestra... tot el que l'ajudi una mica a que els dies no siguin tan desencantats i feixucs.

En la mesura que pot, ja ho procura. Però quan estàs molt cansat, cansat d'existir, tot costa molt. I cada dia que passa, cada any que passa, cada nova xacra que acumules, com més vell et fas, fa tot et costi i et pesi més. Saps que la realitat és aquesta: "avui és un dia dolent, i demà encara serà pitjor".

Ho saps, i per això de vegades és tan difícil tenir ganes de viure, i penses que el millor seria que et morissis.