Hospital de campanya

Aprofitant que acompanyo a l'assaig de gregorià a una de les cantaires del cor de l'Església de Santa Anna, puc veure "l'Hospital de campanya" per a persones sense sostre que fa més d'un any van posar en marxa els rectors Peio Sánchez i Xavier Morlans, i la monja teresiana Viqui Molins, amb l'ajuda de moltes persones voluntàries.

De casualitat, pocs dies després, una amiga que col.labora amb l'Hospital de campanya fent una feina administrativa té dificultats amb un document (i també amb el seu ordinador), i em demana ajuda. I la mar de content l'ajudo, li resolc els problemes. És una minúscula col.laboració, la meva, a aquesta iniciativa exemplar de Santa Anna.

El dia que vaig a Santa Anna, a dins de l'església em sobta la convivència de les zones de culte amb les d'atenció a les persones sense sostre; aquesta barreja d'altars, sants, espelmes, persones sense sostre, converses, gossos... Mai havia vist una cosa semblant en una església, ni de lluny.

Tot és una sorpresa, per exemple, que entre les demandes d'aliments destinats als sense sostre, a més de la llet, els sucs o les galetes pels esmorzars, també s'inclou el pinso de gos.

Són combinacions i sorpreses curioses. De diferents tipus. Passejo per l'església, miro els altars i les imatges dels sants. A la capella de la Verge de Montserrat, veig l'estàtua, potser d'un metre d'alçada, de l'arquebisbe salvadorenc Óscar Romero, assassinat el 1980 a causa de les seves denúncies sobre les violacions dels drets humans que els militars cometien a El Salvador.

Em miro l'estàtua, i recordo que quan ell vivia, en el meu entorn familiar conservador, les activitats de les persones com l'Óscar Romero en lloc de simpatia generaven crítiques, "perquè es ficaven en política" (em sembla que a l'Óscar Romero ara ja l'han fet sant).

El cas és que, com sempre, davant d'iniciatives com aquesta de Santa Anna, em meravella la determinació i la generositat de les persones que les tiren endavant. Sempre ho dic, sort que hi ha persones com elles. Moltes iniciatives socials adreçades als més desfavorits tenen aquest origen religiós. I alhora perduren també gràcies a aquest origen: les creences dels seus impulsors els ajuden a perseverar en la feina social que fan.

D'altra banda, val a dir que la iniciativa de l'Hospital de campanya de Santa Anna ha aconseguit un considerable ressò mediàtic, però que hi ha moltes altres iniciatives semblants, gestionades per persones també pertanyents a l'Església, que de manera quotidiana i discreta van fent la seva feina. Per exemple, una d'aquestes iniciatives és la cessió de locals a grups com els d'Alcohòlics Anònims, molts dels quals s'aixopluguen en parròquies. I els exemples podrien ser molts més.

M'agrada conèixer aquestes iniciatives, i m'agrada de tant en tant parlar-ne. I dir que em semblen admirables. Les iniciatives i les persones que les impulsen.

De la mateixa manera que de tant en tant em ve de gust parlar de tot el que em disgusta de l'Església (parlar d'aspectes de la seva doctrina, de les seves misogínies i homofòbies, de les seves teologies esotèriques, d'algunes congregacions o prelatures seves, d'alguns bisbes i papes... però bé, això avui no toca).