Una confusió greu

"Quantes històries més hi ha que donem per vàlides i que estan plenes d’imprecisions?" Susana Frouchtmann (1)

Fa unes setmanes em vaig adonar que un text que havia escrit i compartit feia mesos tenia un error molt greu.

Era un error atribuïble només a una confusió meva, només meva, de manera que no tenia ni el consol de poder repartir o compartir alguna part de la responsabilitat amb algú més, per tal de relativitzar l'abast de la meva badada.

Alhora em vaig adonar que aquell error era difícil de detectar, perquè del que parlava eren fets poc coneguts. En aquest sentit em sentia poc exposat, però per descomptat era un error que m'incomodava molt i que no em podia tolerar, de manera que com a primera mesura vaig eliminar el text de manera immediata de l'espai públic on era.

Ja sé que l'eliminació no és cap garantia de res, ja que un text, pel fet d'haver estat accessible, pot seguir-ho estant, si hi ha qui l'ha conservat en un altre espai, privat o públic. Internet té aquestes coses, les badades són de mal corregir. (2)

Era també un error greu perquè si en lloc d'haver-me'n adonat jo se n'hagués adonat algú altre, segons qui fos aquest algú hauria pogut interpretar que no era un error, sinó una lleugeresa més o menys intencionada. I això m'hauria dolgut.

La lliçó que en vaig treure, o que més ben dit em vaig refrescar, va ser que tot i la bona voluntat que hi puguem posar de vegades l'atenció ens falla. I que per tant cal anar alerta quan fem afirmacions categòriques i judicis, perquè pot passar, amb una mica de mala sort, que en un altre moment ens hàgim de menjar el que hem dit.

Aquesta lliçó alhora va associada a un avís o pregunta inquietant: quantes vegades m'haurà passat el mateix, sense que me n'hagi arribat a adonar?

--
(1) Ara, 26/02/2018. Susana Frouchtmann és l'autora de "El hombre de las checas", Espasa, 2018 (per si de cas: el meu error no té cap relació amb el tema de les txeques, un tema que, sigui dit de passada, sempre m'ha interessat).
(2) Si algun dia algú me'n parlés (perquè estigués al corrent del contingut d'aquell error), per descomptat no tindria cap inconvenient en donar-li la raó. I en disculpar-me si calgués. Mentrestant, tenint en compte la limitada difusió del que escric, em sembla més sensat no donar-ne més detalls i confiar que, d'aquesta lamentable badada, no n'hagin quedat petjades.