Després d'haver-me'n assabentat, un dia, parlant amb un parent sobrevingut (casat amb una parenta de sang) em va explicar que una de les monges era parenta d'un altre parent meu també sobrevingut. I un altre dia, parlant amb aquest altre parent, em va dir que tenia present aquesta història, però que no en sabia els detalls, ni tan sols el nom exacte de la monja, probablement una tia-besàvia seva.
De manera que a falta d'informació familiar, la vaig buscar a internet, i vaig tenir sort. Aquest és el resultat, crec que bastant fiable.
Es deia Ramona Fossas i havia nascut a Ripoll el 1881. Pertanyia a les Dominiques de l'Anunciata, i llavors (al començar la Guerra Civil) sembla que es dedicava a l'ensenyament en una petita escola de nenes i noies del carrer Trafalgar de Barcelona (a l'escola ensenyaven doctrina, costura i coses d'aquestes "apropiades per a les noies").
En aquest edifici del carrer Trafalgar és on la van detenir, junt amb quatre monges més de la mateixa congregació, i les van dur en un camió cap a la carretera de Vallvidrera, fins al revolt que ara es diu de les monges. En arribar-hi, a tres les van matar d'un tret al cap, i a les altres dues les van disparar al cos, segons sembla perquè tinguessin una mort més lenta i dolorosa.
He llegit aquests dies "Contra el fanatisme", d'Amos Oz. I he pensat (he tornat a pensar) en el fàcil que és que els fanatismes neixin i s'expandeixin (siguin del color que siguin), i en el difícil que és, quan es desfermen, aturar els seus excessos.
Aquelles cinc monges van ser beatificades el 28 d'octubre de 2007. Formaven part de les 498 víctimes religioses de la Guerra Civil que aquell dia va beatificar el papa Benet XVI. Uns anys més tard, el 13 d'octubre de 2013, a Tarragona van ser beatificades 522 víctimes més de la Guerra Civil. Aquell dia, el papa Francesc, en el seu missatge gravat (no era present a Tarragona), no va fer cap al.lusió al paper "polític" de l'Església espanyola avalant la sublevació militar i la posterior dictadura franquista. Ni cap al.lusió tampoc, per descomptat, al paper també polític de l'Església espanyola "des de sempre", oblidant així que aquell "odi religiós" de la Guerra Civil, del qual tant li agrada parlar a l'Església, a Espanya tenia unes arrels "polítiques" (econòmiques i socials) molt profundes.
Aquestes beatificacions (i aquestes amnèsies) des del meu punt de vista són també formes de fer política, i també formes dissortades de seguir alimentant fanatismes (dels uns i dels altres).
És el que passa sempre que parlem "dels nostres morts" i ens oblidem "dels morts dels altres". O quan ens oblidem, tal com també explica bé Amos Oz, que pot ser només una qüestió d'atzar, de lloc de naixement, d'educació, etc., que nosaltres, en lloc de ser "nosaltres", no siguem "els nostres enemics".
Sierva de Dios
M. Ramona Fossas Romans
O.P.
Nació en Ripoll (Gerona) el 1 de noviembre de 1881
Profesó en el Instituto de Dominicas
de la Anunciata el 17 de agosto de 1905
Dio su vida por la Fe, a manos de los enemigos de Cristo,
el 27 de julio de 1936, en Vallvidrera (Barcelona)
