Escriure per conservar els records

Ho faig de vegades: després d'un episodi que pel motiu que sigui no vull que se m'oblidi o distorsioni, sense deixar passar el temps (com més aviat millor) faig una nota sobre aquest episodi (sistema analògic, llapis i paper).

Per descomptat les meves notes són subjectives, perquè cadascú viu un mateix fet de manera diferent, i encara més si aquest fet està envoltat de tensió, discrepàncies o malestars. De manera que les meves notes al capdavall l'únic que em garanteixen és que la meva versió inicial no se'm deformi (és a dir, no la deformi jo mateix reinterpretant-la cada vegada que la torno a recordar).

Conscient sempre del pes inevitable de la subjectivitat i de la fragilitat de la memòria (sovint sembla que l'especialitat dels records és fer-nos males jugades), com més escric i més intento detallar aquest tipus de notes, després em sento una mica més segur (només una mica) pel que fa a la fiabilitat de les meves versions del passat. (1)

En posaré un exemple concret. Fa uns mesos em van demanar si volia anar a declarar a un tribunal eclesiàstic, i vaig dir que sí (ves quines coses de fer, jo, un ateu declarat i a sobre anticlerical!). El tema en concret no ve al cas, sobretot perquè esmentant-lo potser podria incomodar la persona que em va demanar si volia anar a declarar (tot i que no vam pactar cap "clàusula de confidencialitat").

Durant gairebé dues hores vaig estar a la seu d'aquest tribunal, dues hores durant les quals van passar moltes coses, algunes esperpèntiques o ridícules (amb mostres de mala educació incloses). I altres, indicadores d'una falta de rigor i coherència "judicial" sorprenents.

Va ser tan estrany i desagradable el que va passar (i tan desmesurat), que quan vaig sortir vaig seure al primer banc que vaig trobar, i allí mateix vaig fer una llista de tot el que havia passat, per tal d'assegurar-me que no se m'oblidés.

La llista que vaig escriure aquell dia és una d'aquestes notes que dic que guardo. Potser algun dia en parlaré, d'aquesta història concreta. O potser no en parlaré mai, per respecte, tal com he dit, a la persona que em va demanar la meva assistència (i que no és en absolut responsable del que va passar).

En qualsevol cas, si algun dia en volgués parlar, la nota (ara ben guardada) em seria una bona ajuda.

--
(1) De vegades, si repasso una nota d'aquestes quan al cap dels anys potser rememoro segons quins fets amb els coprotagonistes d'aquests fets, passa una cosa curiosa. I és que m'adono (de vegades) que les discrepàncies del present potser són d'una naturalesa diferent de les del passat. És a dir, dura el desacord, però el contingut del desacord (misteriosament) s'ha transmutat.