Lectures, pardals i indigents

Assegut a un banc del carrer a estones llegeixo un llibre, a estones escric, a estones bado. Arriba un pardal. Fa petites corredisses saltironant d'aquí cap allà, picant alguna cosa de terra que jo no arribo a veure què és. Ara el pardal ja no hi és, i han vingut uns coloms.

Als pardals i als coloms, és obvi, no els importa el que jo llegeixo, el que escric. Només els interessen les molles, o petites llavoretes, o el que sigui, que potser hi ha per terra. Això és el que compartim els pardals, els coloms i jo: la necessitat de menjar, i també la de trobar algun tipus d'aixopluc, si el dia és advers.

Tota la resta, tot el munt de tonteries que a mi m'ocupen el cap, a ells els són indiferents. De fet, si hi paro atenció, fins i tot per a mi són del tot irrellevants, absurdes. I tanmateix m'ocupen, m'hi aferro... I és que és molt difícil, viure sense divagacions del cap, caldria que fóssim pardals, i no ho som.

En qualsevol cas, sort d'aquests instants de realitat, de consciència de banalitat. Després, és clar, passat el moment, "torna la normalitat", l'automatisme de viure, amb el referent "d'algun sentit inventat"... Cosa d'altra banda ben normal, perquè sense algun sentit (que sigui absurd és secundari), sobreviure seria realment molt complicat.

Rere el banc on estic assegut, a uns cinc metres, un home de potser uns quaranta anys està estirat a terra, al damunt d'uns cartrons, panxa enlaire, amb la mirada perduda al cel. Alguna vegada el miro, i una d'aquestes vegades ell també em mira, i llavors, amb la mà fa el gest de fumar, de manera interrogativa, demanant-me tabac. Li dic que no fumo. I ell torna a extraviar la mirada.

Ell jeu al damunt dels cartrons, és fumador, bevedor (té una ampolla de vi al costat)... i com els pardals, els coloms i jo, també té necessitat de menjar, i d'aixoplugar-se si cal. I una necessitat afegida, que no tenen els pardals ni jo, la de beure, potser per ofegar el mateix sentiment d'absurditat que jo tinc (i en canvi els pardals no), i que suposo que jo, en lloc de bevent, el gestiono llegint, escrivint, amb "invencions" d'aquestes socialment més ben vistes...