"En cuanto a la tercera edad, tampoco parece que tenga mucho sentido vacunarse. Los ancianos internados en residencias pueden morir pronto igualmente, y para aquellos con baja calidad de vida (por ejemplo, los que padecen de demencia avanzada, incontinencia fecal y urinaria y otros males), una infección que acabe con su vida puede suponer un alivio. A menudo hablamos de las vidas que se salvan gracias a la atención sanitaria, pero casi nunca se menciona qué clase de vidas son." Peter C. Gotzsche. (1)
L'altre dia vaig parlar del principal motiu pel qual mor gent a les residències: "perquè hi són". Sobre això, siguem sincers: a molts familiars (també a molts dels que més es queixen de la insuficient atenció que reben els seus avis a les residències), allò que més els esgarrifaria seria "que els hi tornessin els avis". Quin espant, només de pensar en aquesta possibilitat!
Continuo. Després de repetir que el costum d'enviar als avis a les residències, en general, a qui afavoreix més, és als familiars (amb les excepcions que faci falta), quan parles d'aquests temes i la gent se sent incòmoda, si vols encara et pots fer més antipàtic. Només cal que, a continuació, també diguis que a molts avis que hi ha a les residències, a causa de l'estat en què estan, el millor que els pot passar és que es morin. Com més aviat millor. Així de clar.
Ara bé, si dius això, amb aquesta claredat, llavors és probable que fins i tot molta gent que pensa com tu, o "encara més que tu", aleshores et critiqui per parlar d'aquesta manera. Passa, que sovint som així, força contradictoris.
Fa uns dies vaig parlar del Martí, dement, lligat, llagat, incontinent, des de fa anys (vaig parlar d'ell, però no és l'únic cas que conec, com el seu). Bé, si a les residències tinguessin apartades les persones com el Martí (és a dir, les persones a les quals el millor que els podria passar seria que es morissin), si les tinguessin aïllades de les altres persones grans per a les quals encara té algun sentit la vida... ¿No seria una benedicció, que aquestes persones "vegetatives i deshabitades", amb una mica de sort poguessin aprofitar l'oportunitat de la covid (o del que sigui), i finalment, es poguessin morir d'una vegada? (2)
Doncs no. Al Martí, quan li va tocar, fins i tot el van vacunar. Cal imaginar l'escena: lligat a la cadira, completament dement, absent, llagat... i una infermera clavant-li la vacuna. Absolutament esperpèntic. Ho van fer per protegir-lo a ell? Per protegir els altres avis? Per protegir els protocols? Per protegir els directius? No hi havia ningú, capaç de sentir una mica de compassió pel Martí, "pel que quedava del Martí"?
El cas és que el van vacunar, a ell i a tots els altres avis com ell. I d'aquesta manera, a aquestes persones els van negar "una possible oportunitat" de morir-se, de posar fi al seu calvari i a l'absurditat de la seva existència. Perquè, és clar, només faltaria, que en una residència un d'aquests cossos deshabitats, dements, incontinents i llagats morís "a causa de la covid"! Quin escàndol! Quina mala propaganda!
Tot plegat és una bogeria. A la qual, és clar, hi han contribuït també molts dels familiars (inclosos els del Martí).
Pendents uns i altres "de què es diria", i captius de les diferents pors (les que siguin, raonables o inconfessables), mentrestant segueix el desgavell. El manteniment de les vides d'aquestes persones com el Martí, que ja no són elles, que ja fa molt temps que no ho són, perquè d'elles només en queden els seus cossos deshabitats... uns cossos cuidats o torturats (segons els punts de vista), per totes les atencions i cures que reben i que serveixen per allargar les agonies.
En el cas concret del Martí, amb un agreujant afegit: havia dit diferents vegades que, abans de viure com viu des de fa tres anys, preferia mil vegades morir-se, i que si calia es mataria. Pobre Martí, tot li ha sortit al revés.
(1) 'Vacunas. Verdades, mentiras y controversia'. Capitán Swing, 2020 (p. 155)
(2) Del Martí en vaig parlar fa poc:
https://miravolant.blogspot.com/2021/06/cronica-dun-horror-continuacio.html
