La Rosaura és un pou de saviesa i d'històries. Després d'haver-me alliçonat sobre les pròtesis hidràuliques de penis, un altre dia m'explica que una amiga seva, també cuidadora, brasilera (la Rosaura és cubana), no té cap inconvenient en facilitar pastilles de viagra a l'home gran que cuida, sempre que ell les hi demana, tot i saber els dos, ell i ella, que amb el seu precari estat de salut (té el cor malament), pot ser que un dia la palmi, a causa de l'augment de la pressió sanguínia provocat per la viagra. És a dir que pot ser que un dia aquest home "estant empalmat es desempalmi de la vida".
La Rosaura li diu a la brasilera que això és molt perillós, li parla dels riscos, i l'altra es veu que li diu que al capdavall és un risc que a l'home li compensa. I que si al final mor empalmat, si mor després d'haver-se estat donant el gust d'anar-se empalmant sempre que li ha donat la gana, doncs mira, haurà tingut una bona mort. Perquè, a veure, diu la brasilera, ¿què és millor, morir així, amb la titola valenta i reivindicativa, "amb les botes posades", o anar-se marfonent i morint de mica en mica, de manera poruga i conservadora, negant-se desitjos i plaers?
La Rosaura em diu que pensa que la brasilera té la seva part de raó, però que ella no seria capaç de fer-ho, que li faria por el que pogués passar, que l'home es morís a causa dels efectes "secundaris" de la viagra". I que si això passés, llavors ella, com a cuidadora, a més de sentir-se'n responsable, se la podria carregar.
Tant el vell de la pròtesi hidràulica com el de les pastilles de viagra són vells amb bones carteres, i es veu que, quan estan empalmats, llavors busquen la companyia necessària per tal de poder satisfer les seves pulsions libidinoses. En aquest cas, servei a domicili, a causa del seu estat general de salut i poca autonomia. Quan m'ho explica, la Rosaura em diu, em remarca, que aquest "servei" ella mai el fa. "Només faltaria!", diu. I que la brasilera no ho té clar.
És clar, jo només sé que la Rosaura "em diu el que em diu" i, per tant, del que en concret fa o deixa de fer ella en relació amb aquest tema, de fet en sé ben poc, i amb seguretat no res.
D'altra banda, un resum "moral" de tot plegat podria ser aquest. És obvi que tots tenim els nostres principis i valors, i també les nostres pors i interessos, en general uns i altres resultat de la nostra biografia. I la veritat és que, pel que fa a mi, no sé que passaria, amb els meus valors, els meus interessos i les meves pors, si fos una Rosaura, o una brasilera, que per guanyar-me la vida m'hagués de dedicar a cuidar vells rics, verds i libidinosos.
