Quan al poble es bateja una criatura, després de la cerimònia a l'església hi ha famílies que conserven el costum de, des de la finestra de casa seva, llençar caramels al carrer, perquè la mainada que ja s'hi ha congregat els arreplegui.
La Marta fa uns dies va anar a un bateig, i després també va anar a arreplegar caramels, i en va recollir uns quants. Ara, però, està tota escruixida, adolorida, abatuda a la butaca de casa seva, sense moure's, perquè li fan mal les cames i l'esquena. I és que la Marta no és cap criatura, té ja noranta-tres anys... És normal, amb aquesta motxilla d'anys, que tant ajupir-se per arreplegar caramels, disputant-los a la mainada, li hagi passat factura.
M'ho explica el seu fill, i també em diu que ara la seva mare s'entreté molt llegint, perquè és una gran lectora. Em diu que fa poc va acabar un llibre "molt gruixut", i que ara n'està llegint un altre "d'encara més gruixut".
Li pregunto quin llibre és, el que ara llegeix la seva mare, i em diu que no ho sap. Però que va mirar les pàgines que té, "i en té més de mil!" I m'ho repeteix, posant-hi molt d'èmfasi, "Més de mil!" I després afegeix, per tal que jo no em confongui: "En canvi, jo no llegeixo res".
Entesos, em queda clar... i li dic que, alguna estona, passaré a saludar la seva mare.
