Entremig dels matolls d'un parc hi veig uns papers. M'hi acosto, amb la intenció d'arreplegar-los i llençar-los a una paperera. Però llavors veig que són uns quants exemplars d'una revista antiga, Dígame, dels anys 60 del segle passat.
Els agafo, m'assec a un banc i els fullejo. I en l'exemplar del 5 de gener de 1965 hi veig una notícia sobre el retorn a Espanya d'unes monges dominiques, a causa de la persecució que havien patit al Congo. Llavors al Congo hi havia una guerra civil, entre els "simba", que havien agafat el control de la part nord-oriental del país, i el Govern (la República Democràtica del Congo havia aconseguit la seva independència cinc anys abans).
Com que quan era jove l'Assumpta havia estat al Congo i sempre s'ha interessat per la seva situació (encara hi manté contactes), uns dies després, quan la vaig a veure, li porto aquesta revista. Li fa il.lusió, i llavors em comença a explicar coses d'aquells anys, perquè llavors ella hi era, al Congo, fent de mestra en un projecte de l'Institut de Missioneres Seculars (IMS), al qual pertany.
Em diu que recorda els grups de monges que van haver de fugir de les zones més conflictives, i alguna que va morir assassinada. De les que van poder fugir, un grup les van acollir en una casa de l'IMS a Kinshasa.
A l'article de la revista també diu que amb les monges que van tornar a Madrid hi anava el periodista de l'ABC Luis María Ansón, que havia anat al Congo com a enviat especial del diari. L'Assumpta diu que va coincidir un dia amb ell, i que el Luis María Ansón el va decebre molt, a causa de les seves opinions racistes, tan extremes, que una companya de l'Assumpta el va fer callar.
També m'explica l'Assumpta que a l'escola on ella donava classes tenien un vigilant, un home amb mitja cara completament destrossada i que feia molta angúnia: si li miraves de perfil la banda bona, era normal, però l'altra banda era espantosa.
Quan buscaven un home per fer la feina de vigilant a l'escola, es van presentar uns quants candidats. Llavors, l'Assumpta va argumentar que aquell home, amb aquella cara, seria impossible que trobés feina enlloc, de manera que li havien de donar la feina a ell. D'altra banda, la cara no era l'únic factor en contra seu, ja que abans havia sigut un simba, i ves a saber què havia fet, com a tal. Les monges coneixien aquest passat seu, però van decidir confiar en ell. I no se'n van penedir mai: va tenir sempre un comportament impecable, del tot exemplar.
Després de deu anys al Congo, a l'Assumpta l'IMS li va demanar que anés a Espanya, perquè assumís unes altres feines. A Espanya s'hi va estar uns tres anys, i després va tornar al Congo, a fer de mestra allí una altra vegada. S'hi va estar uns altres tres anys, fins que el seu pare es va posar malalt i va tornar per ajudar la seva mare.
L'Assumpta de vegades ja m'havia explicat històries dels seus anys al Congo, però aquest episodi de la revolta dels simbas i les monges perseguides, el de la trobada amb Luis María Ansón, i el de la contractació del vigilant, encara no me'ls havia explicat.
Me'ls ha explicat, al capdavall, com a resultat d'aquesta curiosa coincidència, d'aquesta cadena d'atzars: la troballa casual per part meva entre uns matolls d'aquests números de la revista Dígame dels anys 60, i al fet que llavors jo m'assegués a un banc i en fulleges alguns exemplars, i hi trobés precisament aquesta notícia.
Vethoaquí, quines casualitats més curioses...
