19 de gen. 2025

Verdolagues i borratges

Durant la tardor cada setmana passava per una zona mig enjardinada plena de verdolagues. En collia un bon manat i, després, cada dia n'afegia unes quantes a l'amanida de l'esmorzar. Fins que un dia vaig tenir un gran disgust: em vaig trobar que havia passat una brigada de l'Ajuntament i ho havia segat tot. I com que les verdolagues a l'hivern no creixen, doncs no tornaran a aparèixer fins que comenci a fer més bo.

Disgustat, llavors vaig pensar que a la terrassa de la Lívia hi tinc torretes amb verdolagues de jardí. No són ben iguals que les silvestres, però s'assemblen prou. De manera que, primer de manera prudent, i després ja sense por quan vaig veure que no se m'indigestaven, vaig començar a posar a l'amanida verdolagues d'aquestes. Fins que me les vaig acabar, és clar, perquè tampoc n'hi havia tantes. Ara m'hauré d'esperar que vingui el bon temps, perquè tornin a créixer, igual que les altres.

Ja una mica abans del disgust de les verdolagues segades, havia començat a collir també borratges, a una altra zona propera. No per afegir-les a les amanides, perquè les borratges s'han de bullir, quan les culls punxen bastant. Com les ortigues, primer les has de coure, i llavors com a verdura són la mar de bones, tant les unes com les altres.

Una informació per a qui li pugui interessar: les ortigues, quan les culls piquen, perquè t'injecten líquid coent, ortigant, sobretot si bades, mentre que les borratges punxen, perquè el que tenen són punxes diminutes. D'altra banda, la picor de les ortigues dura, mentre que les petites punxades de les borratges molesten poca estona.

El cas és que, tal com he dit, feia unes quantes setmanes que, de tant en tant, collia borratges, la mar de content, i després, a casa, un dia les afegia a la verdura. Amb unes poques fulles tendres de malves, també recollides. Les malves, soles, no valen res (semblen "paper"), però tendres i acompanyades d'altres verdures són passadores. 

Collia borratges, collia malves... fins que, fa uns dies, també va passar per aquesta altra zona una brigada de l'Ajuntament i ho va arrasar tot. Un altre bon disgust.

Disgust i una mica d'empipamenta. Perquè aquestes zones concretes de les quals he parlat, amb verdolagues, borratges i malves (a més de moltes altres herbes, algunes també comestibles), són zones amb molt pendent. I amb aquestes segues absurdes i innecessàries (cada uns quants mesos hi tornen, són molt metòdics), el que es fa és desprotegir la superfície i afavorir que s'erosioni el terreny.  

8 de gen. 2025

Una història de barrufets

Un dia, el barrufet Jeroni va dir: "El cel és verd".

I llavors, els barrufets Arcadi, Manelic i Joanet li van dir: "No, el cel no és verd, és blau, que no ho veus?" Però el barrufet Jeroni va insistir: "Doncs jo el veig verd!"

Aleshores, el barrufet Brauli, que els havia sentit, i era un barrufet molt savi i alhora una persona conciliadora, va intervenir i els va dir: "No discutiu, cadascú té el seu punt de vista, i com a bons barrufets hem de respectar els punts de vista dels altres".

Va passar el temps, els anys. Els barrufets es van anar fent grans. El barrufet Manelic es va morir a causa d'un coronavirus. El barrufet Joanet va agafar l'Alzheimer i el van dur a una residència. I el barrufet Arcadi feia temps que se n'havia anat a la Xina, i des d'aleshores no se'n sabia res.

Mentrestant, el barrufet Jeroni tenia una mica d'artrosi, però es conservava força bé, i de vegades explicava històries de quan ell era jove als seus nets. Per exemple, aquesta: "Ara el cel és blau, però quan jo era petit el cel era verd, ben verd!" I els seus nets l'escoltaven amb la boca ben oberta.

El barrufet Brauli, per la seva banda, després d'haver dedicat tota la seva vida a l'estudi dels diferents punts de vista i les conciliacions familiars i científiques, llavors ja tenia gairebé enllestida la seva monumental i definitiva obra, en la qual recollia totes les seves investigacions, i les conclusions a les quals havia arribat: "Els punts de vista segons la perspectiva helicoidal, Antístenes, San Josemaría i la mecànica quàntica".

L'assaig estava previst que es publiqués el següent Sant Jordi.