Durant la tardor cada setmana passava per una zona mig enjardinada plena de verdolagues. En collia un bon manat i, després, cada dia n'afegia unes quantes a l'amanida de l'esmorzar. Fins que un dia vaig tenir un gran disgust: em vaig trobar que havia passat una brigada de l'Ajuntament i ho havia segat tot. I com que les verdolagues a l'hivern no creixen, doncs no tornaran a aparèixer fins que comenci a fer més bo.
Disgustat, llavors vaig pensar que a la terrassa de la Lívia hi tinc torretes amb verdolagues de jardí. No són ben iguals que les silvestres, però s'assemblen prou. De manera que, primer de manera prudent, i després ja sense por quan vaig veure que no se m'indigestaven, vaig començar a posar a l'amanida verdolagues d'aquestes. Fins que me les vaig acabar, és clar, perquè tampoc n'hi havia tantes. Ara m'hauré d'esperar que vingui el bon temps, perquè tornin a créixer, igual que les altres.
Ja una mica abans del disgust de les verdolagues segades, havia començat a collir també borratges, a una altra zona propera. No per afegir-les a les amanides, perquè les borratges s'han de bullir, quan les culls punxen bastant. Com les ortigues, primer les has de coure, i llavors com a verdura són la mar de bones, tant les unes com les altres.
Una informació per a qui li pugui interessar: les ortigues, quan les culls piquen, perquè t'injecten líquid coent, ortigant, sobretot si bades, mentre que les borratges punxen, perquè el que tenen són punxes diminutes. D'altra banda, la picor de les ortigues dura, mentre que les petites punxades de les borratges molesten poca estona.
El cas és que, tal com he dit, feia unes quantes setmanes que, de tant en tant, collia borratges, la mar de content, i després, a casa, un dia les afegia a la verdura. Amb unes poques fulles tendres de malves, també recollides. Les malves, soles, no valen res (semblen "paper"), però tendres i acompanyades d'altres verdures són passadores.
Collia borratges, collia malves... fins que, fa uns dies, també va passar per aquesta altra zona una brigada de l'Ajuntament i ho va arrasar tot. Un altre bon disgust.
Disgust i una mica d'empipamenta. Perquè aquestes zones concretes de les quals he parlat, amb verdolagues, borratges i malves (a més de moltes altres herbes, algunes també comestibles), són zones amb molt pendent. I amb aquestes segues absurdes i innecessàries (cada uns quants mesos hi tornen, són molt metòdics), el que es fa és desprotegir la superfície i afavorir que s'erosioni el terreny.
