Un dia, el barrufet Jeroni va dir: "El cel és verd".
I llavors, els barrufets Arcadi, Manelic i Joanet li van dir: "No, el cel no és verd, és blau, que no ho veus?" Però el barrufet Jeroni va insistir: "Doncs jo el veig verd!"
Aleshores, el barrufet Brauli, que els havia sentit, i era un barrufet molt savi i alhora una persona conciliadora, va intervenir i els va dir: "No discutiu, cadascú té el seu punt de vista, i com a bons barrufets hem de respectar els punts de vista dels altres".
Va passar el temps, els anys. Els barrufets es van anar fent grans. El barrufet Manelic es va morir a causa d'un coronavirus. El barrufet Joanet va agafar l'Alzheimer i el van dur a una residència. I el barrufet Arcadi feia temps que se n'havia anat a la Xina, i des d'aleshores no se'n sabia res.
Mentrestant, el barrufet Jeroni tenia una mica d'artrosi, però es conservava força bé, i de vegades explicava històries de quan ell era jove als seus nets. Per exemple, aquesta: "Ara el cel és blau, però quan jo era petit el cel era verd, ben verd!" I els seus nets l'escoltaven amb la boca ben oberta.
El barrufet Brauli, per la seva banda, després d'haver dedicat tota la seva vida a l'estudi dels diferents punts de vista i les conciliacions familiars i científiques, llavors ja tenia gairebé enllestida la seva monumental i definitiva obra, en la qual recollia totes les seves investigacions, i les conclusions a les quals havia arribat: "Els punts de vista segons la perspectiva helicoidal, Antístenes, San Josemaría i la mecànica quàntica".
L'assaig estava previst que es publiqués el següent Sant Jordi.
