A la Lívia no li agraden els bars de "xinos", diu que estan deixats, bruts. No tots són iguals, però és veritat que n'hi ha d'aquests, amb un grau considerable de deixadesa, de poca cura, de brutícia. A mi, però, aquests bars no em desagraden. D'una banda, perquè la deixadesa i la brutícia no deixen de ser relatives, depenen dels referents i manies de cadascú. I d'una altra banda, perquè em fa curiositat la seva clientela. Cada tipus de bar té el seu tipus de clients, i a mi m'atrau, la clientela d'aquests bars.
Segons amb qui quedo, si ve a tomb i a l'altre no l'incomoda, de vegades trio un d'aquests bars. Per exemple, un que hi ha a tocar d'una residència de persones amb problemes mentals. M'agrada quedar-hi per diferents motius: pel bar, per l'encarregada, una noia xineta molt jove i molt eixerida, i perquè gairebé sempre hi ha usuaris de la residència del costat. Asseguts a alguna taula, deixen que passin les hores, lentament. En general seuen a les taules del carrer, per a poder fumar (viure a una residència d'aquestes i no fumar és tota una raresa).
Aquesta vegada he quedat a aquest bar amb un conegut, ja sé que a ell no l'incomoden, aquesta mena de bars, més aviat al contrari, s'hi sent còmode com jo. Arribo més aviat que ell, i veig que a una taula, a fora, hi ha asseguda una resident que conec, amb la qual he parlat altres vegades. Em saluda amb la mà. S'aixeca, se m'acosta i em dona un caramel. Em pregunta com estic, i com està la Lívia, la meva companya (es van conèixer a una altra residència, en la qual la germana de la Lívia també hi havia estat ingressada). Em diu que ella està bé, que va fent, que ja se sap... i llavors em pregunta si la convido a un cafè.
Sempre em fa gràcia, aquesta manera de demanar, "com estàs, això, allò altre...", i a continuació, "em convides?". Li dic que d'acord. Ella, llavors, em diu si també convidaria un company seu de la residència, assegut a la mateixa taula; el company em mira, no diu res, espera... Li dic que sí, que a ell també.
Altres vegades ja havia explicat alguna situació semblant, al mateix bar, o a un altre bar. També relacionada amb alguna persona pertanyent a aquest món curiós, en general bastant desconegut, dels problemes mentals i de les residències que els acullen...
