M'han convidat a un dinar familiar. Hi ha unes vint-i-cinc persones, sóc l'únic que no sóc de la família. Els conec de fa molts anys i, de tant en tant, he anat participant en alguna d'aquestes trobades familiars.
A la vora tinc una dona molt simpàtica i xerraire. Li pregunto que com és, que el seu fill no ha vingut. Em diu que ahir va anar a l'aniversari d'un amic, i que no ha tornat fins a les cinc de la matinada, i que encara dorm.
Això és just abans de començar a dinar. Després del primer plat, quan ja s'han obert algunes ampolles de vi, torna a sortir el tema del seu fill absent (ja no sóc jo, qui ho pregunta). I ella repeteix l'explicació, però aquesta vegada diu que el fill ha anat a dormir a les sis del matí.
El dinar segueix, les ampolles van circulant, i al final de les postres, encara surt un altre cop la història del fill, que com és que no hi és, que el troben a faltar, i ella llavors repeteix que va anar a l'aniversari, i que encara dorm, perquè no ha anat a dormir fins a les set.
Jo m'acomiado quan encara dura la sobretaula (i la circulació d'ampolles). No sé si, després, es va tornar a parlar del fill absent, i si és que va tornar a sortir el tema, quina va ser, llavors, l'hora que la seva mare va dir que havia anat a dormir...
