Quan en una conversa surt el tema del cost quan un es mor, el cost del tanatori, la incineració, l'enterrament o el que sigui, dic que no ha de ser així forçosament. Dic que, si no et preocupa el que es faci amb el cos del difunt (si al mort "quan estava viu" no el preocupava, i a tu, que ara et toca gestionar la situació, tampoc), segur que el venen a recollir. Suposo que sense cost. D'una banda, perquè està prohibit conservar el cos d'un difunt a casa i, per tant, cal que "un servei públic" actuï d'ofici, per tal de resoldre la situació (administrativa i sanitària). I d'una altra banda, perquè sembla de sentit comú que, si el dia marcat per a la recollida d'andròmines pots baixar el carrer el que vulguis, sembla que també hauria de ser possible, si algú volgués, baixar "l'andròmina d'un cos difunt" (això, si descartem l'opció de l'ús "del contenidor de matèria orgànica").
El problema d'aquest tema (a banda de les normatives existents), és que la gent en aquests casos es queixa del preu, però no està disposada que el cos d'un parent sigui tractat "com una cosa". És a dir, la queixa és sobretot econòmica (el fet que el preu sigui abusiu, perquè la realitat és que llavors les funeràries s'aprofiten de la fragilitat emocional dels familiars en aquell moment, però això ja és una altra història...).
He dit que, quan surt aquest tema, comento aquestes coses (o dic, per exemple, que no m'importaria que el meu cos el donessin per esmorzar als lleons del zoo). Perquè em sembla de sentit comú: si no t'importa la gestió que es faci teu cos quan et moris, o la gestió del cos d'un parent teu, ha d'existir un sistema "de recollida".
Fa uns dies, vaig intentar tenir-ne la confirmació oficial. No me'n vaig sortir. Vaig trucar a l'Ajuntament, a Cementiris, i a les dues empreses de serveis funeraris de la ciutat. Ningú no em va contestar la meva pregunta, tots em deien que ho preguntés als altres. Com a màxim, em deien que, una persona sense recursos, podia fer una sol.licitud per accedir als serveis funeraris sense cost. Però llavors jo els deia, insistia, que no era això, el que els preguntava. I al final me'n vaig cansar.
En qualsevol cas, davant d'aquesta falta de resposta, jo em quedo amb la meva idea. El problema és que, "amb mi mateix", no podré fer l'experiment. Perquè estaré mort (però que consti que ho deixo dit, i ben subratllat).
I en relació amb la gent que d'alguna manera depèn de mi, és obvi que, si quan es mor i jo encara estic viu, el criteri vàlid és el seu, no el meu (sobretot, si alhora compten amb els recursos econòmics per pagar llavors els serveis funeraris que haguessin dit que volien).
