Des del darrere del taulell, el Francis explica que està molt enfeinat, perquè a més de la feina de la botiga, ara la seva dona s'ha torçat el turmell i se li ha malmès algun lligament. I li han dit que ha de fer molt repòs. De manera que, la feina que ella feia a casa, ara també li toca a ell: l'ha de fer abans d'obrir la botiga i quan plega. Diu que no para en tot el dia. A més, a primera hora, diu que també ha d'anar a l'hort una estona, perquè amb la calor que fa és obligat anar a regar; de la manera que ho diu entens que a l'hort hi té una gran producció de verdures.
Al vespre me'n vaig a fer un tomb i, de tornada cap al poble, passo pel costat de l'hort del Francis. És un hort d'uns trenta metres de llargada i uns set d'amplada, ben orientat, amb bona terra i aigua. Però està tot erm i ressec, fora d'un petit quadrat d'uns tres per tres metres, amb algunes tomaqueres que, a més, es veu que passen set. Deu fer alguns dies que no han rebut gens d'aigua. La resta de l'hort, tal com he dit, només males herbes resseques.
Un hort molt trist. Sobretot si recordes, com jo recordo, com estava, anys enrere, quan el treballava l'anterior hortolà: llavors, un jardí ple de tota mena de verdures. Em miro aquest hort ara tan trist i, alhora, veig la imatge del Francis, al matí, a la botiga, al darrere del taulell, parlant de la seva obligació matinal d'anar a l'hort... Bé, no és cap sorpresa, el Francis sempre ha sigut així, molt fatxenda i setciències.
