-On visc està ple de mariques, sembla mentida que no s'adonin del ridícul que fan, de la manera que es vesteixen.
"On viu" és la residència on està des de fa mig any, i els "mariques" són dones de la residència, que ell les considera així no sé si perquè duen el cabell curt, per algun altre tret, o ves a saber per què. No sé què li passa, amb els "mariques", perquè de tant en tant surt el tema.
-Mira, aquest és un marica.
Aquesta vegada estem asseguts a un banc que hi ha al davant de l'entrada de la residència. Veiem com hi entren dues dones, suposo que mare i filla. En aquest cas, "el marica" és la filla, ves a saber per què.
-L'altre dia em va venir a veure algú, però no recordo qui.
-Potser algú de la teva família?
-No ho sé. La meva germana em va dir que em vindria a veure, però no ha vingut cap vegada, ja saps com és.
-Home, la teva germana potser és difícil, que vingui, perquè fa més de dos anys que va morir.
-És veritat, me n'havia oblidat.
Quan el vaig a veure sortim a fer un petit tomb. Cada vegada més petit, cada vegada es cansa més. Després d'entrar en un bar, on ell demana una cocacola i jo un cafè, tornem a poc a poc cap a la residència, ell amb el seu caminador, de quatre rodes i seient, per si ha de parar a reposar.
-Aquest caminador cada vegada va més malament. Al principi anava bé, però ara s'encalla, va fort.
-Vols dir que és el caminador? Vols dir que, potser, no ets tu que et canses més, i et costa més caminar?
-Potser sí, però el caminador ara va més malament.
Insegur hi va bastant, malgrat el caminador. De vegades sembla que estigui a punt de caure, sobretot si al carrer hi ha una mica de desnivell, o alguna petita irregularitat a les rajoles del terra.
Quan estem a punt d'arribar a la residència diu que li agafa pixera; es posa nerviós, diu que no sap si podrà arribar. Aquesta vegada arriba a temps, però al sortir del lavabo m'ensenya unes gotes als pantalons. Diu que cada vegada li costa més "trobar-se-la", i que junt amb les urgències que li agafen en aquests casos, de vegades acaba ben pixat. Ho diu alhora dolgut, enfadat i humiliat.
Anar-lo a veure, tombar per dins de la residència, xopar-te de l'ambient de malaltia, vellesa, decrepitud i dependència, veure la gent, sentir les olors... Conec persones de la meva edat (jo ja passo dels 70), que diuen que no han entrat mai a una residència de gent gran. És curiós (per dir-ho d'alguna manera).
