Obsessió per la lectura

Passo a saludar el germà de la meva mare, el meu tio, i li pregunto si recorda quan la meva mare, durant l'adolescència, es tancava al vàter per llegir, perquè els meus avis li tenien prohibit que llegís.

Em diu que sí, i quan li pregunto per què els meus avis no volien que ella llegís, em diu que perquè aquella afició de la meva mare era malaltissa, una autèntica obsessió. Li pregunto que perquè parla d'obsessió, que quin mal hi ha, en llegir molt, i em diu que la meva mare "només llegia novel.letes romàntiques i frívoles".

A mi em consta que ella llegia algunes novel.les romàntiques, i que li encantaven els contes del Folch i Torres (les "Pàgines viscudes"). Alhora, sé que al vàter també hi va llegir el Quixot i la Vida de Santa Teresa, entre d'altres obres "de pes". Vaja, que llegia de tot, les seves lectures no eren només novel.letes romàntiques irrellevants.

D'altra banda, quan de gran la meva mare es referia a les seves lectures tancada al vàter, sovint les situava en les tardes dels diumenges (la resta de la setmana es veu que normalment no hi havia temps lliure). Unes tardes de diumenge que per a ella eren meravelloses, precisament per això, per la possibilitat de poder-se dedicar a llegir, encara que fos d'amagat. Vaja, que aquella "obsessió patològica", segons els meus avis i el meu tio, de la meva mare per la lectura, potser en realitat era més una obsessió patològica "d'ells" perquè ella no llegís. Tan greu era, que una tarda a la setmana ella la volgués dedicar a la lectura? I tan terrible era, si llavors llegia alguna novel.leta romàntica?

Després la conversa amb el meu tio se'n va una mica cap a una altra banda. No sé si per donar més pes al seu argument sobre "l'obsessió lectora" de la meva mare, em diu que ell, en canvi, no ha tingut mai aquesta obsessió: no ha llegit mai. Em quedo parat, i veient ell la meva sorpresa, m'explica que sempre ha preferit "pensar en les seves coses" que llegir les dels altres. Caram amb el meu tio...

Val a dir que el que em diu lliga amb la seva manera de ser, amb el seu perfil autodidacta i alhora tirant a narcisista. D'altra banda, la seva falta (o presumpta falta) de lectures no l'ha convertit en cap pallús, al contrari. És una persona original, inquieta i intel.lectualment competent. Amb molts interessos, cosa que l'ha dut, per exemple, a publicar alguns llibres, algun excepcional, realment  brillant (escriure llibres ho pot fer qualsevol, però escriure'n de bons ja no és a l'abast de tothom).

Tot el que barrinem tots (el meu tio inclòs) és a partir dels impactes que anem rebent de l'exterior i del brou que tenim a dins del cervell generat amb el xup-xup dels impactes anteriors (acumulats, barrejats, recombinats). Sense aquests impactes, sense aquestes influències, potser tindríem un cervell ple de neurones, però buit de connexions, sense ment, sense idees, sense res. És impossible alimentar-se "només d'un mateix", suposo que el que s'assembla més a això deu ser una persona amb alguna malaltia mental com un autisme sever.

És probable que en el cas del meu tio els estímuls més poderosos i fèrtils li hagin arribat a través de la seva gran afició, els viatges. Ha viatjat per tot el món, al llarg de tota la vida, moltes vegades, per països de tota mena. I mai han sigut viatges organitzats, sinó fets pel seu compte (amb la seva dona), triant sempre els destins, els itineraris, els ritmes, defugint els llocs turístics, veient moltes formes de viure diferents. D'aquesta manera, es pot dir que el meu tio "s'ha llegit" un munt d'enciclopèdies, sense lletra impresa però amb molt de contingut.

Ara bé... aquesta saviesa que ha adquirit viatjant no ha sigut suficient per poder-se adonar que, la seva germana, la meva mare, quan era adolescent, viatjava d'una altra manera. A través dels llibres, però amb la mateixa passió desmesurada i el mateix entusiasme amb què ell ha viatjat per tot el món.